11 de juny 2006

La iaia pallaresa

Aquest migdia, anant cap a casa dels meus pares a dinar, tot esperant que s'obrís un semàfor de vianants al carrer Mallorca, una iaiona s'ha posat a fer-li festes a la Colometa. L'accent de la iaia era inequívocament pallarès, vull dir del Pallars, del Pirineu. La Colometa s'ha mostrat poc receptiva, la veritat és que avui ha tingut un dia rebel. En advertir-li això, la iaia de seguida ha reflexionat amb saviesa: "com que els pares teniu els fills tan poc, costa que us creguin i a més sempre cediu i els ho doneu tot". Si aquesta és la realitat per molts pares, ho és molt més en el cas dels pares separats que estan obligats a veure els seus fills molt pocs dies al mes. El fenomen "papa-McDonalds" és ben real. Vull dir que pel poc temps que tens per estar amb ells, cedeixes a tot per tal que estiguin contents amb tu, i si cal portar-los al McDonalds se'ls porta, encara que un estigui íntimament convençut que això no és bo pels nanos. Lògicament això va en detriment de la qualitat del model educatiu familiar. Quan la custòdia només la té un (normalment la mare), es condemna a l'altre (normalment el pare) a no poder participar del model educatiu, i a fer coses que poden no ser convenients. El raonament és coherent: "per dos dies que els tinc, he de procurar que ens portem bé". En aquest context, cedir a certs xantatges que fan els fills és humà, i també pot ser terrible, qui no ha sentit parlar dels "nens dictadors"? Canalla amb capacitat per manipular els seus pares per portar-los allà on volen. El risc de trobar-se en aquestes situacions en cas de separació és evident quan la custòdia no és compartida, i no hi ha voluntat de cooperació. Ara la Colometa té una mica més d'un any i mig i ja començo a percebre la necessitat de posar límits i fer-los-els respectar, i quan no ho aconsegueixo sense enrabiades em sento una mica amb l'instrumental limitat.

S'ha obert el semàfor i hem passat, de mar cap a muntanya. La iaiona li ha llençat una floreta a la Colometa: "ai senyor quina nena més bonica", que després ha continuat cap a mi, quan mirant-me m'ha dit: "de bon arbre se'n fan bones estelles". Somriures i acomiadament, i ella se n'ha anat cap a Besòs i jo cap a Llobregat.

9 comentaris:

alatrencada ha dit...

Quina ràbia em fan els "pare/mare McDonalds"! (Per cert no sabia que s'anomenava així) No és exclusiu dels pares separats. Els nens aprenen dels adults i fan xantatge per a tot. M'imagino que deu costar molt no cedir quan estàs reventat de la feina i els veus poca estona...

Sempre he tingut clar que abans d'ensenyar qualsevol coneixement quan tractes amb canalla estàs EDUCANT. Però és molt complicat. Imagina't a un marrec que es toreja els seus pares. Com pots pretendre que et faci cas a tu, un qualsevol mestre?!? I fins i tot pares que creuen les mentides dels fills abans que al professor!

I el que més em sorprèn és constatar que els infants t'estan demanant unes NORMES. La necessitat que tenen que els marquis, de l'ordre. Evidentment sempre els has de tractar amb carinyo.

Bé, el tema dona molt de sí... i de fàcil no té res.

Colomet ha dit...

per un barceloní amb avis que han viscut la revolució llibertària del 36 al poblenou, és difícil acceptar la necessitat de normes!! Però la veritat és que ho són molt de necessàries pels infants, els calen referents i criteris d'actuació. Veig que has estat mestra...i ara et dediques a la faràndula, on precisament les normes s'han de trencar per ser creatiu i fer alguna cosa de profit!! Si t'escric un email trencaré l'anonimat, tot i que podria obrir-me un compte nou però em fa una mica de mandra...no m'ho pots explicar aquí? :) :) després d'haver-te llegit una mica, em sorpren que hagis dedicat un dissabte al vespre a llegir blocs en lloc de sortir...

alatrencada ha dit...

Colomet i d'orígens poblenovins! Potser millor mantenir l'anonimat, encara serem companys de vol, intentaré explicar-me.

----------------------------------
A la web www.catapings.com
busques en el menú de la dreta i cliques "Fer cataping"
Per exemple poses:

Títol: colometa|La iaia pallaresa
URL: http://www.colometa.blogspot.com/

Cliques a "catapinguejar" i ja està.
----------------------------------

Fins fa poc l'obrera de l'espectacle era una mestra de música polifacètica i poc amant de les normes, t'ho asseguro. M'encantava improvisar a classe, sortosament crec que sabia el que em feia i allà on volia arribar.

Ah! Quina imatge donem el món de la faràndula? O només sóc jo? Podria haver-me quedat tranquil.lament dissabte nit a casa... però vaig sortir, i tant! No com abans, malgrat que sóc variable i segons tinc el dia allargo més o menys. I abans d'anar a dormir sempre un cop d'ull a l'ordinador ;-)

Anònim ha dit...

Benvolgut Colomet,
Jo estic en una situació semblant a la teva.
Només puc veure els meus fills (de 7 i 10 anys) quatre dies al mes.
Quan em vaig separar no creia que la situació fós tan injusta pels pares.
Ara he descobert la veritat...
Pel que fa a les normes i als límits, m'he adonat curiosament que ara ells han prioritzat certs valors. Els hi afecta molt, per exemple, la injustica. I sempre rectfiquen una acció que s'adonen ha estat injusta.
Entenc que amb una nena tan petita, la situació és diferent i haurà de ser gradual en el temps.
En el meus cas, als nens els hi deien que jo els havia abandonat i m'ha costat bastant donar la volta a aquesta creença.
He vist que els nens tenen en compte en primer lloc el que se'ls diu però que després sempre està per sobre el que viuen i senten.

Una abraçada i molts ànims.

Colomet ha dit...

@anonymous,
jo he passat pel mateix procés, al principi de la separació et penses que és normal que els nanos estiguin amb la mare, que la figura materna és més important que la paterna. T'empasses retrets de pare despreocupat i poc a poc la teva autoestima va baixant fins a considerar-te això, una persona menys important pels teus fills que no pas la mare. Res de res. Els teus fills et necessiten i tens tanta importància a la vida dels teus fills com la seva mare. Tot infant té dret a una mare i un pare en igualtat de condicions. Una altra cosa, quan dius "quan em vaig separar no creia que la situació fós tan injusta pels pares", crec que vas mal fixat, la injustícia és pels fills, els pares som adults i poc o molt som responsables dels nostres actes i tenim mitjans per sobreposar-nos a situacions injustes. Els drets són dels infants, no dels pares. En tot cas nosaltres tenim obligacions respecte els més febles que no poden defensar-se: els infants. Tenir un fill és un acte suprem de generositat, dónes molt sense dret a esperar res.

Colomet ha dit...

@alatrencada,
la veritat és que llegir el teu post sobre el colomar del poblenou vaig pensar com en Humphrey a Casablanca: "this is the beginning of a very good (cyber)friendship" El parèntesi és meu. Massa coincidències...

Colomet ha dit...

altrencada, filleta, mira el que em diu el fantàstic cataping...

Ping actualitzat.

bitacoles.net: ping refusat

bitacoras.net: ping refusat

bitacoras.com: ping correcte

pingomatic.com: ping correcte

alatrencada ha dit...

Ja està! Has registrat el ping a www.catapings.com a les 17.50

Els altres no els faig servir mai :-(

----------------------------------

I la cita una de les millors.

Anònim ha dit...

Colomet,
Disculpa perquè potser no he encertat amb la redacció...
Tinc molt clar que el primer de tot són els meus fills i la injusticia que pateixen.

No obstant això, també es molt injust pels pares a qui no ens deixen exercir els nostres deures i a qui en roben el pis, els diners i ens imposen pensions increïbles.