Masculinitats
Al cap d'uns mesos d'haver-me separat va aparèixer un dia per casa en Jaime (nom inventat), que estava passant una mala època amb la seva companya. Em va demanar aixopluc i vaig acceptar sense dubtar-hi ni un moment. Amb la perspectiva de tres mesos de convivència va ser una gran idea, ens hem recolzat mútuament i la casa té més moviment, més vida. Viure sol pot ser interessant una època de la teva vida, però crec que no estem fets per això. Bé, el cas és que en alguna ocasió hem sortit a passejar els tres: en Jaime, la Colometa i jo. Talment com una parella d'homosexuals adoptants...Dos homes fets i drets passejant amb un cotxet i fent-li festes a una nena d'un any i mig no és una imatge habitual. Tampoc no direm que és una situació extraordinàriament rara, però freqüent no ho és, no. A casa en Jaime m'ajuda amb la nena, juga amb ella mentre li faig el sopar o qualsevol altra tasca domèstica. No li fa res, hi està avesat i a més a més, diria que li encanta.
Quan vaig començar a anar a la piscina amb la Colometa també vaig experimentar amb noves dimensions de la masculinitat. Malgrat les reticències de la mare a que la nena estigués més temps amb el seu pare, i les restriccions que va imposar, vaig aconseguir apuntar-la a la piscina del barri. Anàvem a un curset a primera hora de la tarda i tot eren dones amb bebés més petits que la Colometa. Al principi jo em sentia una mica desplaçat, perquè a més a més aquell grup portava temps fent el curset. On vaig trobar més complicitat i comoditat va ser al vestidor. Masculí, per descomptat. Vestidor masculí amb la masculinitat despullada en sentit literal, ni simbòlic ni metafòric. Això no impedia de cap manera que la Colometa fos la princesa d'aquell espai de masculinitat, on es vivia amb naturalitat una presència infantil. Aquells homenots li feien festes i fins i tot m'ajudaven agafant-la o atansant-me les coses.
Qui els havia de dir a les meves àvies, o fins i tot a la meva mare, que un dia homenots fets i drets tindrien cura de la canalla amb la mateixa probabilitat d'èxit que una dona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada