L'escola

Aquesta tarda hem anat la Colometa i jo a veure si li havia tocat la loteria de l'escola bressol pública. Les llistes definitives encara no han sortit, però per la puntuació ja es veu que no li tocarà de cap manera. Aquest curs la Colometa ha anat a una escola privada del barri, a tocar de casa. El tracte ha estat excel·lent i la veritat és que n'estem molt contents, tant la mare com jo. El dèficit d'escoles bressol a Barcelona i a tot el país és molt greu, tan sols un de cada set nens entre 0 i 3 anys va a una escola bressol pública. Si Catalunya ha tingut els problemes demogràfics que ha tingut en els darrers anys, en que fins i tot hi va haver algun moment de creixement negatiu de la població, sens dubte és per la manca de polítiques públiques de suport a les famílies, com per exemple places d'escoles bressol.

Fa uns mesos vaig descobrir que la mare havia renunciat, unilateralment, a la reserva de matrícula pel curs vinent a l'actual escola. Comptava matricular-la, sense consultar-m'ho, a l'escola pública del poble on ara viu. De fet a mi ja m'anava bé, em semblava millor per la Colometa, que de fet és el que compta. Estem parlant d'una escola de més qualitat, amb més recursos i...més barata. El que em va sublevar va ser el meu bandejament de la decisió. Prou calvari ja resulta haver perdut la custòdia com per haver de suportar violacions de la pàtria potestat. M'explico pels no iniciats: la custòdia implica la cura quotidiana de l'infant, i la pàtria potestat és la responsabilitat sobre les decisions importants de la vida de l'infant, i sens dubte el model d'escolarització i l'elecció de l'escola formen part de la pàtria potestat. A països com França, amb una mica més de tradició de custòdia compartida, les inscripcions a les escoles cal que vagin signades per ambdós progenitors. Aquí no cal i crec que una mesura tan senzilla com aquesta evitaria molts abusos per part de progenitors que no informen, i també responsabilitzaria a progenitors que se'ls en fot l'escola de la canalla. Bé, el fet és que prou baix d'autoestima ja anava, amb un maltractament verbal deliberat i continuat, com per haver de veure'm així. De fet, el més rellevant és que a la Colometa no se li van respectar els seus drets.

Amb moltes dificultats em vaig quadrar, vaig fer el cor fort i vaig exigir els drets de la Colometa: el seu pare també havia de participar en l'elecció de l'escola, encara que no li demanin. Vaig fer la reserva de matrícula a l'escola privada actual (80€ que acabaré perdent...), i també vaig fer la preinscripció a les escoles públiques del barri. Em semblaven bones opcions. Segurament la Colometa acabarà a l'escola pública del poble de la mare. Ja em va bé, la veritat, però el que era intolerable (per mi i per la Colometa) era excloure'm, per això vaig reaccionar. Això va forçar a la mare a replantejar-se la decisió unilateral i es va veure obligada a parlar-ne amb mi, d'igual a igual. Tal cosa significa que el pare de la Colometa no està disposat a deixar de ser-li-ho.