Deducció per fills a càrrec

Em trec la disfressa de pare embadalit amb l'actuació de la seva filla al festival de final de curs de l'escola i...alehop...em calço les ulleres d'usuari del programa PADRE de declaració de la renda. Avui, nois, serà poc poètic això, ja us ho avanço. En aquesta època de l'any tot ciutadà honrat es veu abocat a treure temps i trobar els papers que li permetin fer la declaració de renda amb èxit. Hi ha qui es busca un gestor (n'hi ha que fins i tot reben el nom d'assessor fiscal), un estudiant d'econòmiques o empresarials que vol fer uns calerons, algun conegut que treballa en alguna entitat financera, o un amigatxo enrollat que li pot resultar fins i tot divertit fer números a canvi d'unes cerveses (aquest darrer és el meu cas). Bé, ja haureu copsat que la declaració me la faig jo, i enguany m'enfrontava a la novetat tributària de la condició de separat. Primera sorpresa: com que he perdut la custòdia de la Colometa, aquesta ja no pot figurar com a fills a càrrec. En el meu cas és una tocada de nassos, perquè amb la pastarrufa que li passo a la mare cada mes, dir que no està al meu càrrec té dallonsis. En tot cas, la Colometa ha desaparegut fiscalment de la meva vida. De cap manera no és un drama, hi ha àmbits en que sí que fóra un drama que desaparegués de la meva vida...fins aquí arribo :) La tocada de nassos fiscal ve quan te n'adones que no pots deduir-te el mínim per fill a càrrec, que no és molta virolla, però amb les dificultats financeres que tinc no m'aniria gens malament (1.400€ menys de la base imposable...). D'altra banda, tampoc no em puc deduir la pensió que li passo a la Colometa!! Si en canvi la pensió fos per la mare, aleshores sí que me la podria desgravar. Té nassos, fiscalment és més profitós pagar-li a la mare que a la filla... Crec que el règim fiscal dels separats amb obligació de passar una pensió és manifestament millorable. En fi, demà com a bon ciutadà aniré a la meva oficina bancària a dipositar els impressos que acrediten que sóc honrat amb allò que és de tots. La veritat és que a mi no em molesta pagar, el que em molesta és que no ho facin els que ho han de fer, després ens queixem de la manca d'escoles bressol, per exemple.