Abraçades

Avui dijous la Colometa i jo hem passat per un moment complicat. En el moment de deixar-la a l'escola a les nou del matí li he dit que s'acostés per fer-li un petó i m'ha abraçat, quedant-se enganxada al meu coll uns eterns segons. No ho havia fet mai, i el nus a la gola s'ha fet inevitable. Fins i tot se m'ha trencat la veu quan li he dit "fins dimecres". Això significa una inacabable setmana, tant per ella com per mi. Amb els nens tant petits, és convenient que vegin sovint als seus progenitors, ja que la dimensió temporal no la tenen madurada, i per tant no saben apreciar quina diferència hi ha entre un parell de dies i una setmana. Així, una setmana els pot caure tant lluny com un mes, de manera que la recomanació que per exemple apareix al llibre de J.F. Aguilar "Con mamá y con papá", referida a canalla entre 0 i 3 anys, és de veure's dia si dia no. Evitar que estigui més temps amb el seu pare no respon als interessos de la Colometa, sino a fosques misèries mal gestionades.