Temps d'eleccions

S'acosten temps d'eleccions. El naufragi del tripartit i l'embolic de l'Estatut ens portaran als catalans a les urnes el primer de novembre. Jo, per primera vegada a la meva vida votaré racionalment, no per ideologia. Faré el que en ciència política s'anomena "rational choice", un vot racional. Això vol dir que més que votar en funció d'un model ideal de societat que em pot suggerir l'ideologia d'un partit polític, votaré per defensar els meus interessos més immediats després d'haver analitzat el programa concret de govern que els partits que concorren proposen, i la possible correlació de forces que les enquestes apunten. Pel futur de la possibilitat de la custòdia compartida per defecte en cas de separació amb fills, és essencial evitar que la dreta torni al govern de Catalunya.

Passo a desenvolupar l'argument. En aquest trienni de tripartit, la Conselleria de Justícia ha estat en mans del PSC, en concret dirigida per Josep Maria Vallès, antic rector de la UAB i militant de Ciutadans pel Canvi. Una de les iniciatives de la Conselleria ha estat la reforma del Codi de Família de Catalunya. Els esborranys de la reforma apuntaven a una interpretació més generosa respecte la custòdia compartida, del que permetia la llei espanyola que reformava el divorci aprovada l'estiu passat al parlament espanyol. El text per ser discutit en comissió va entrar al Parlament a l'abril, i en això que es trenca el tripartit i s'avancen eleccions, sense cap possibilitat de calendari d'aprovar la reforma...

Durant els 23 anys de pujolisme, aqusta Conselleria ha estat sempre en mans d'Unió, el sector més dretà de la coalició. Malgrat la seva retòrica en favor de la família, Unió és molt reticent a la figura de la custòdia compartida, com ho demostren alguns dels debats que hi ha hagut enguany sobre la reforma del del Codi de Família de Catalunya. Doncs bé, dels partits que tenen possibilitats d'obtenir representació el primer de novembre, només un garanteix que evitarà que la dita conselleria torni a mans d'Unió: Iniciativa per Catalunya. La resta (ERC, PSC, PP i per descomptat CiU) no poden dir el mateix. Fi de l'argument.

És significatiu que tots els partits sense excepció expressin certa sensibilitat per les qüestions específicament femenines (cadascun a la seva manera, òbviament), però que cap d'ells tingui en les polítiques de defensa dels drets dels infants una bandera, ni tan sols el que em disposo a votar...Hi ha un cert feminisme "políticament correcte" instal·lat a dreta i esquerra, que en qüestions tan delicades com la custòdia compartida passa de llarg o directament l'ataca, com ha estat el cas en la negociació de la Llei contra la violència de gènere aprovada cofoiament per unanimitat l'any passat al parlament espanyol, en què les pressions de les organitzacions feministes més radicalment antimasculines han fet que una sola denúncia pugui portar al jutge a decretar cautelarment la suspensió del règim de visites dels fills per part dels pressumptes agressors. A la pràctica això ha estat objecte d'abusos. Al mes de juny una notícia del diari El País, explicava que el 59% de les denúncies de maltractaments quedaven arxivades per falta de proves, fet que porta a pensar que la majoria són falses, i instigades per foscos interessos en processos de separació per quedar-se en exclusiva amb la custòdia dels fills o directament amb beneficis econòmics. La correcció política dóna vots, i els nens no voten...Això són figues d'un altre paner que desenvoluparé un altre dia, corren temps d'eleccions i l'ocasió s'ho val.

D'altra banda, és la primera vegada que expresso més o menys en públic la meva intenció de vot. Això no ha de significar de cap manera que aquest sigui un bloc partidista, ni que el Colomet militi a Iniciativa. La meva circumstància és la que és i em toca defensar els drets de la Colometa, és la meva obligació fer-ho, i la democràcia m'ho permet. I si de retop això beneficia a d'altres infants separats forçadament dels seus pares, oli en un llum.