Cap de setmana

És dijous. El cos i l'ànim ja oloren el cap de setmana. Amb la complicitat de la solitud i la lluna, que aviat serà plena, m'enfronto al teclat prest a esbandir alguns pensaments que em volten. N'Antònia Font m'acompanya amb el seu pop astronàutic i xalest. Els vaig descobrir fa poc però m'han enganxat: "Alegria, ses cases s'aixequen i volen, i es caos és s'ordre d'un dia que vessa nostàlgia d'amor i simpatia". Em generen bon rollo.

Bé, el darrer cap de setmana el vaig passar amb la Colometa i va ser molt divertit. Ara ja comencem a poder tenir converses d'alt contingut comunicatiu immediat i emocional. Dissabte vam tenir un moment tropical quan vam sortir a visitar la cangur caribenya: "¡Abrásame fuelte, mi santa!". Com a resultat de la trobada, la Colometa es va revolucionar tant que després no volia dormir la migdiada. Quina festa! El moment culminant, però, fou el dinar familiar de diumenge, quan després d'empaitar com una esperitada cridant el seu cosí de nom de tres lletres (dues de les quals vocals), es va entaular i va amollar una arenga que ens va deixar a tots eixugant-nos la bava i les llàgrimes de riure i d'emoció davant del fenomen comunicatiu.

No vull estendre'm, però tot això que explico també està amanit amb corredisses darrera d'una pilota a l'avinguda Gaudí; un feliç retrobament renaixentista amb un homínid de la mateixa espècie d'en Cartanyà, i la seva costella; una àvia cofoia embrutant-se de sorra al parc; una mare veneçolana explicant-me les meravelles dels DVD de Baby Einstein; i uns germans que tot brandant una bandera de CCOO adoptaven la Colometa com a germaneta petita i li feien un castell de sorra.

Ah! Me n'oblidava que el dimecres, dia mundial del pare separat, de nou vam sortir a volar i la Colometa va conèixer una altra au, de vol insegur però riallera i amb ulls de cel de primavera. La felicitat pot ser efímera, però sempre és real, i només per això ja paga la pena viure-la.