El dret de la Colometa a una mare i un pare

Avui fa set mesos que estic separat. Un bon dia ella va agafar la porta i va marxar emportant-se la Colometa. Allò va passar just quinze dies després de que la Colometa fes un any. Al principi de la separació, quan encara no estava convençut de tancar la porta definitivament a qui ha compartit amb mi els darrers 10 anys de la meva vida, jo no tenia prou consciència del mal que li podia fer a la meva filla viure separada del seu pare. A més, creia que la situació probablement era temporal i per tant no em vaig posar molt cabut amb les visites i la custòdia. De fet, la relació amb la mare no era dolenta malgrat la separació. Tot es va girar al cap de dos mesos quan vam resoldre tancar definitivament la porta i vaig començar a reclamar el meu dret a veure la Colometa. L'oposició per part de la mare va ser frontal, feia tots els possibles per evitar que estigués massa temps amb la Colometa. Al principi ens ho preníem com un enfrontament personal, només pensàvem en nosaltres, en les nostres necessitats emocionals d'estar amb la Colometa i en les ganes de fer mal a l'altre. El vocabulari que feiem servir era ben significatiu: "tu tens, jo tinc"; "tu guanyes, jo perdo"; "tu em prens"...Fins que un dia la Cinteta (nom inventat) em va fer veure que allò no podia continuar així, que havia de canviar de perspectiva, que els drets no són dels pares, sinó dels fills, que les necessitats que hem de tenir presents no són les nostres, sinó les dels fills. En definitiva del que es tracta és de defensar els drets dels fills a una mare i un pare. Espero que no passi gaire temps abans la mare no se n'adoni que evitar que la Colometa estigui amb el seu pare és negar-li un dret a la seva filla, no a mi.