Eduqueu les criatures
Aquí teniu el vincle directe a l'arxiu d'àudio del programa de Catalunya Ràdio de què parlàvem divendres. No és que tingués ressaca, però la Colometa va donar-me la nit, i a les 9:00 estàvem tots dos plàcidament escarxofats als braços de Morfeu. Darrerament el veig poc, a Morfeu, i quan l'enganxo no l'amollo així com així. Sort en tenim d'Internet!!Aquest migdia he estat escoltant el programa i crec que ha estat un passet endavant en la lluita pel dret dels infants a una mare i un pare. En directe hi havia en Pere Conesa, de la Plataforma per la Custòdia Compartida, i l'advocada i mediadora Montserrat Fernández Garrido. Per garantir pluralitat d'opinions, hi havia un partidari de la custòdia compartida, i una detractora. Democràcia és això, un punt a favor del programa. A més, els arguments de la Sra. Fernández eren d'una inconsistència flagrant, fent servir sistemàticament la mentida i manipulant dades, com que només un 2% dels pares demanen la custòdia compartida (la majoria no ho fem perquè els advocats ens diuen que no hi ha res a fer), o que els pares demanen la custòdia compartida per motius econòmics. Se li ha vist el llautó. Vull felicitar a Pere Conesa pel seu capteniment, no sé si jo n'hagués tingut davant del reguitzell d'impostures i impertinències com qüestionar-li arguments al Sr. Conesa en base a que ella és advocada i ell no. I gent així són mediadors familiars? Ara començo a entendre la nefasta experiència que vaig tenir jo amb la meva mediació... Si el feminisme modern s'argumenta així, no crec que sigui el bon camí per les justes reivindicacions de les dones...
Atenció!! Al min. 18:45 de l'arxiu d'àudio hi ha una referència explícita a La Colometa!! Gràcies Capdevila!!
5 comentaris:
Sra. Montserrat FERNANDEZ-GARRIDO,
L'escric perquè la vaig escoltar al programa de Catalunya Ràdio "Eduquem les criatures". Sóc un dels "quatre pares" (la forma en que ens anomeneu les radicals anti-CC) que vol la custòdia compartida. Quan pare i mare
viviem junts, jo m'encarregava de cuidar el nen el 50% o més. No demano la custòdia compartida per evitar pagar una hipoteca ja que, afortunadament no hi havia pis en propietat. No la demano per evitar
pagar la pensió d'aliments, ja que per raons que no venen al cas,
econòmicament em surt més car fer-me càrrec del 50% del temps del meu
fill. La demano perquè estimo al meu fill, ell m'estima, i vull que
tingui pare i mare.
A les estadístiques surto d'entre els que donen la custòdia a la mare
per mutu acord: el dia del judici, se'm va coaccionar a arribar a un
mutu acord sota l'amenaça del règim estàndard quinzenal si no ho feia.
La seva actitud despectiva durant el programa vers al meu col·lectiu, la seva prepotència perquè vostè és advocada i el Sr. Pare Conesa no, la quantitat de mentides i falsedats que la va dir... és insultant, de molt poca educació, és impropi del que hauria de ser una dona intel·ligent,
madura i feminista.
Atentament,
El Sr. Lluitador
Colomet, admiro el teu positivisme. No dubte que Capdevila tingué bona intenció.... però el resultat fou nefast; l'advocada era una cridanera i, efectivament, el "nostre" home va tenir el cap fred. Però no es va parlar de les avantatges de la custòdia compartida. Ni que que, ara per ara, val que una part si oposi per a que no n'hi hagi. Amb personatges con la "jurista" es molt fàcil que no hi ha hagi enteniment i bon rotllo... i llavors no hi ha CC.
És veritat que vist globalment el debat no va ser gaire brillant, que es van deixar de banda algunes coses com l'ús fraudulent de la llei de violència de gènere, i que només tangencialment es va abordar el tema com una qüestió de drets de l'infant, i no de drets dels progenitors, però va quedar clar que els arguments contraris a la CC són febles. Que la representant de la postura contrària fos tan patètica va afavorir el "nostre" argumentari. A més, les intervencions en "off" i els comentaris del Capdevila i de la col·laboradora (no recordo el nom) van ser tots favorables a la custòdia compartida i ben argumentats. Em va impressionar el testimoni d'Amor Martos, de l'Associació de Fills de Pares Separats. Algun dia haurem d'escriure sobre ella.
(de sempre)
Com tantes vegades, faig tard. Per fi he pogut escoltar el programa.
És una mica el de sempre: arguments per la nostra part, insults, despreci, confusió i desqualificació per l'altra.
Vull felicitar a Pere Conesa, que va donar la cara, i a Colomet, que va impulsar-lo. També a Capdevila, la seva col·laboradora i el seu equip, per la valentia de tractar la custòdia compartida en el seu programa.
Dir que volem la custòdia compartida per una qüestió econòmica... és humiliant.
De fet, jo penso que no té res a veure una cosa amb l'altra. Si un progenitor guanya, posem per cas, 3.000 i l'altra en guanya 1.000, és normal i just que qui tingui més renda hagi d'assumir més despesa.
Però el contacte amb el nen i les responsabilitats de la cura haurien d'anar al 50%.
Ah! I el prejudici que els pares només fem despesa supèrflua!!! Què els comprem capricis però no ens preocupem per les coses importants! Això m'ho van dir al Judici i és de les coses que em van fer més mal.
El vincle al programa no funciona. Aquest si.
Per altre banda, m'alegro molt d'haver ensopegat amb aquest blog, i gràcies a ell, amb Con Igualdad i amb Eduqueu les Criatures. Moltíssimes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada