Vacances amb la Colometa (I)

Trinxat i satisfet. Així podríem definir el meu estat físic i anímic després de passar sis dies de vacances amb la Colometa. Una experiència nova i enriquidora, sense cap mena de dubte, tant per ella com per mi. Des de la separació, la Colometa mai no havia tingut l'oportunitat de passar tants dies seguits amb el seu pare. I dono fe que els ha aprofitat, m'ha deixat baldat! En realitat havien de ser set dies, però una coma mal posada al conveni va permetre a la mare deixar-ho en sis. En benefici de la Colometa, per descomptat.

Hem estat en el típic apartament estiuenc del Maresme. Afortunadament per ella hem compartit aquests dies amb la meva mare, i alguns dies també ha aparegut el tiet, i fins i tot algun amic paracaigudista, d'aquells que arriben sense avisar. Les excursions a la platja han estat poc sovintejades, ja que hi ha hagut dies rúfols i d'altra banda la Colometa és com un glop de llet, no pot abusar del sol.

L'apartament compta amb piscina, i de fet ha estat aquí on la Colometa s'ho ha passat millor, abandonant alegrement el medi terrestre i endinsant-se en el medi aquàtic amb gran entusiasme (i sense flotador!!). No hagués sortit mai de l'aigua, i a més només volia estar-s'hi amb el seu pare. Certament ens hem passat les vacances com cigrons en remull, tal com vaig predir en algun post previ. També ens hem abandonat a les típiques activitats estiuenques com aixecar-se tard (després d'estar una hora fent el ronso al llit), i fer competicions a veure qui allargava més la becaina (sempre guanyava jo, i aleshores em venia a buscar amb les meves xancletes exigint que me les calcés i m'alcés).

Una tarda la Colometa va concedir a la seva àvia el rar privilegi de poder passar una tarda exclusivament amb ella, cosa que va convertir la meva mare en la dona més feliç del Maresme. I una altra tarda, tot i que no ho regula el conveni, fins i tot la va venir a veure la seva mare una estoneta. Em va semblar natural, cal que la Colometa estigui amb la seva mare, no he fet ni faré res per separar-les.

El moment més difícil òbviament va ser l'últim dia. Aquell dia érem tots a casa (avi, iaia, tet, papa, segons la pronunciació de la Colometa), i jo la vaig notar més empàtica i juganera. La Colometa ens buscava, volia que estiguéssim per ella, cridava els noms de tots i semblava que tingués ganes de fer tot allò que potser sabia que no podria fer a partir de l'endemà. El moment més divertit va ser quan es va enfilar dempeus a la seva cadireta per ajudar a la meva mare a esbandir els plats. Va quedar totalment xopa, però reia i xisclava com una boja.

Aquell dia l'hora d'anar a dormir es va allargar com el xiclet, però cap problema, són vacances i no ens espera ningú. S'aixecava la samarreta i em mostrava desafiant la panxolina, fet que provocava un terrible atac de pessigolles de la Formiga Piga. Es desfeia de riure, i a mi em queia la bava a litres, no us puc enganyar. També rèiem molt quan li preguntava: "que m'estimes?" i amb un somriure d'orella a orella deia "nyo!!" (no). Aleshores jo em posava a plorar i ella reia encara més, fins que allargava la mà i feia que m'abraçava. Crec que aquella nit li vaig explicar el conte de la granota que escombrava l'escalota, però no n'estic segur. Bona nit Colometa, que somiïs amb les granotetes.

Bé, la setmana vinent una setmana de vacances més, aquest cop sí que seran set dies, i ja en tinc ganes, ja. Segur que la Colometa també, i això és el que em fa més feliç.