Vacances amb la Colometa (IV)

Un dia la mare de la Colometa va venir a veure-la a Benimasclet. Millor per la criatura. Que la parella se separi no significa que els fills també s’hagin de separar d’algun dels progenitors. Cal promoure contactes continuats entre progenitors i fills, en interès dels més menuts, els més febles i els que cal protegir després d’un trauma com una separació. Mai no he fet ni faré res per separar la Colometa de la seva mare, té dret a estar amb la seva mare.

La visita de la mare va ser una oportunitat per anar amb un amic a fer un berenar de forquilla (pa amb tomata, formatge, embotit i vi) als peus dels Ports de Beseit, i xalar d’allò més. Al capvespre, així que em va veure la Colometa tombar la cantonada del carrer per anar a trobar-la, va posar-se d’allò més contenta i va córrer cap a mi. No li va fer gens de gràcia que jo, fent broma, girés cua i fes veure que me n’anava. Inconsolable, li vaig demanar perdó cent vegades, no podia imaginar que allò que per mi era una brometa, per ella fos un drama. De seguida va aparèixer mon cosí i van posar-se a jugar com criatures que són.

No se li va fer gens estrany dir-li adéu a la seva mare i integrar-se de nou a la família paterna. Em va deixar tranquil veure que la Colometa viu amb normalitat la pertinença a dues famílies. M’he esforçat, i immodestament crec que tinc dret a atribuir-me’n el mèrit. La Colometa està estupendament contenta i cuidada amb el seu pare i no tinc perquè dubtar de res del que faig o deixo de fer amb ella. Per descomptat no està millor amb la mare o amb el pare, simplement està d’una altra manera, però igual d’estupenda.