16 d’agost 2006

Vacances amb la Colometa (II)


La segona i darrera setmana de vacances amb la Colometa vaig decidir passar-la al poble de la meva mare, al Baix Maestrat, ben a prop del Delta de l'Ebre. Aquesta vegada, la mare de la Colometa no ha pogut fer res perquè la setmana pactada fos de set dies. Aquesta localitat, que anomenarem Benimasclet, ha estat escenari de vivències fonamentals a la meva existència. Aquí hi tinc les meves arrels rurals i el vincle matern, tant essencial en qualsevol persona. A més, en el meu cas la família materna és relativament abundant, cosa que fa que les relacions amb tietes, cosins i cosines (i ara la canalla d'aquests) siguin ben presents. La meva família paterna és menys nombrosa. Darrerament em costa venir-hi, i més de dues visites l'any són l'excepció, tot i que sempre faig propòsit d'esmena.
Em fan fora del ciber, que tanquen. Així que pugui més!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Benimasclet, Benisalem, Benicarló, Benifallet, Benicasim, Benidorm

Colomet ha dit...

Benifaió, benifotrem, benimuslem, benifartó, beniatjar, beneixida, beniarbeig, beniarres, benifairó, benifallim, benillops...

Enric Carbó ha dit...

Hola Colomet
Felicitacions pel teu blog i molts d'ànims, de veritat. Aquesta feina que fas, per ser el que ets i vols ser -pare- i per la teva filla -que et necessita- també serveix per canviar la percepció social tan distorsionada que molts escampen sobre el paper dels pares.
Jo vaig mantenir un blog durant uns mesos http://alienacioparental.blogspot.com/ explicant la meva experiència, al final vaig decidir suspendre'l per por a que el meu fill li fessin arribar i el pogués llegir, i empitjorés el deplorable estat en que ja es troba (nivell 3 de SAP -greu) i tampoc m'abellia estar continuament escrivint males notícies...
No estàs sol i molts ens hi veiem reflectits en el que escrius. Granets de sorra com el teu acabaran per fer canviar aquesta realitat social i legislativa tan insensible a les necessitats dels nens i els drets dels seus progenitors masculins.
Felicitats de nou, una abraçada per a tu i li fas un petó a la teva filla.
Enric

Colomet ha dit...

En el seu moment vaig llegir el teu blog, que em va impressionar profundament. Acabava d'entrar en el món dels pares separats, i no podia ni tant sols imaginar-me que la realitat pot superar la ficció més terrorífica. El teu blog va encendre'm l'idea de fer-ne un jo, tot i que em va costar una mesos. La Colometa i jo som uns privilegiats al costat teu i del teu fill. Els meus millors desitjos i espero que ens continuis visitant!!