Reis d'Orient

El meu republicanisme em porta a acceptar tan sols l'autoritat reial d'en Melcior, Gaspar i Baltasar (per què el negre sempre va l'últim?). Els rendeixo pleitesia i em sotmeto a la seva voluntat sense qüestionar-los la legitimitat democràtica del seu poder, la vida és un cúmul de contradiccions. Enguany vaig pensar que estaria bé anar a la cavalcada amb la mare de la Colometa, i per iniciativa pròpia li vaig proposar anar a la de Barcelona, cosa que va acceptar, de la mateixa manera que jo vaig acceptar anar a la que ella va proposar l'any passat.

Crec que la Colometa encara no és conscient de l'abast d'aquest fenomenal espectacle, però va assistir embadalida a la cavalcada a coll-i-be del seu pare. Tot li va semblar divertit excepte un precís cop de caramel a la carona, producte de la perversitat d'un nen-terrorista camuflat en alguna carrossa reial. A mi personalment em va agradar: foc, ballarins, ninos, camells,...També vull destacar positivament que feia molt de temps que no veia un esdeveniment públic a Barcelona sense música brasilera!! Això sí, em va semblar indecent l'actitud de l'alcalde de passejar-se amb els reis...Ah, sí! No ho recordava, aquesta primavera hi ha eleccions.

Em va costar mantenir les formes amb la mare però ho vaig aconseguir, em vaig concentrar en la cavalcada i en estar per la Colometa. Això sí, me'n vaig adonar que la seva presència encara em produeix neguit. Em queda un llarg recorregut, que a més hauré de fer sense la seva cooperació.

La Colometa va passar la nit més màgica a casa seva, a casa del seu pare. En soledat, vam alinear al balcó una sabatilla meva i una sandàlia seva (es va entestar amb que havia de ser aquella sandàlia estiuenca), juntament amb un pot amb aigua i un platet amb avellanes, galetes i polvorons. Entre la seva limitada comprensió (són dos anyets tot just), i que jo feia per primera vegada d'entabanador, crec que em feia tot plegat més il·lusió a mi que no pas a ella.

I pel matí s'havia produit el miracle: una bona pila de caixes, capses i capsetes han aparegut al menjador de Can Colomet, que ràpidament han estat víctimes de la voracitat desembolicadora de la prota.

Malgrat la indecència consumista, quan la veïna ha baixat i li ha preguntat: "Colometa, què t'han portat els Reis?", tot d'una la menuda ha corregut a abraçar el seu pare. Continuaré rendint-los pleitesia, sens dubte.