18 de gener 2007

Fes non-non, Colomet

Acabo de dinar i estic trinxat de son. Molt trinxat de son. M'està atacant aquella passió irresistible que es fa present a aquesta hora. He passat la nit del lloro amb la Colometa (quina infeliç associació d'idees, oi?). Darrerament he aconseguit, amb la cooperació de la mare, que s'adormi sola i que "només" s'aixequi una vegada per la nit, entre les 3 i les 5. He de reconèixer que les dues darreres nits amb la Colometa he anat tant cansat, que he transigit i he permès que s'instal·lés al llit patern. Avui el cas és que me n'he anat a dormir a les dues, coses de preparar les classes el dia abans. Fins aquí cap problema, però és que a les quatre la senyoreta s'ha presentat sense avisar. En aquelles condicions, i davant la perspectiva de dormir tres hores més o barallar-me amb la princesa perquè tornés al seu llit, he tirat pel dret i he optat pel camí fàcil. "Puja carinyo, puja, que el papa t'acotxarà i farem nonetes juntets". Avui no sé què li passava però estava neguitosa, ha exigit aferrar-se a la mà del papa, i ha començat a esgarrapar-la i pessigar-la i esclar, no em deixava dormir. Hem estat així més d'un hora. O sigui que he passat una nit curiosa.

Al cap d'un parell d'hores "l'horror, l'horror!", com diria en Charlie Marlow. Corre que fas tard, lleva't, dutxa't, vesteix-te, lleva la nena, vesteix-la, prepara-li l'esmorzar, dóna-li, fes la teva bossa, fes la seva bossa, que no vol pujar al cotxet, "doncs camina", entra al garatge, carrega el cotxe, surt del garatge, embussos recurrents als llocs recurrents, "bon dia Marina", "bon dia Colometa", "vine que et faig un petó", "adéu nineta fins demà", torna a agafar el cotxe, aparca, corre a fer fotocòpies, "bon dia senyor professor", "la corba de Laffer és un artefacte ideològic", el cap com un timbal, surt de classe, fes un cafè d'un glop, entra a la sala d'actes tard, seu a primera fila que tothom et veu que entres tard, empassa't tres quarts d'hora de reforma fiscal, surt abans d'hora que tothom et veu que surts abans d'hora, "nois, examen", setanta-cinc minuts de despropòsits perpetrats per escrit per part de seixanta alumnes malcarats, dina d'una esgarrapada, cafè amb l'enllaç sindical, i per fi arribo al despatx...




Pot semblar efectivament terrorífic, però queda amb escreix compensat pel fet que ahir la Colometa i el Colometa s'ho van passar d'allò més bé. Van estar molta estona al parc, abraçats pel canvi climàtic. A més vam coincidir feliçment amb una altra nineta, una mica més entremaliada que la Colometa. Prest es van fer amigues i van compartir gronxador, pilota i joguines, i també jocs i festes amb el Colomet.

Al capvespre, com tants d'altres dies, la iaia ens esperava al colomar per fer-li el sopar (a mi també me'l fa, no us puc enganyar), i estar una estona amb ella. Ahir hi van haver croquetes, que sí que va fer la iaia, però jo n'havia preparat la massa!! Val a dir que la beixamel m'havia quedat massa líquida, i més que croquetes eren bunyols. Això no va ser cap motiu perquè la Colometa no s'ho mengés tot (endrapa com una llima nova, la paia), però li vaig haver de prometre que la propera vegada quedaran així:

3 comentaris:

Anònim ha dit...

(de sempre)

L'important no és la croqueta en si sinó l'estat d'ànim en què hom es pren la croqueta.

alatrencada ha dit...

Que n'és de trinxada la vida de pare colomet solter!

Segur que la propera vegada et sortiran unes croquetes de premi i sense col.laboració de la iaia Coloma.

Papitu ha dit...

Recoi! Quina fila que fan les croquetes. Si han de quedar així me'n guardes una ració o m'invites!!!