25 de gener 2007

Tarragona no m'esborrona!!


Xiquets, ja ho veieu, el proper diumenge hi ha una concentració a Tarragona en favor de la custòdia compartida a la mítica Plaça de la Font.

Fa dies que pels fòrums d'Internet va circulant la convocatòria, esperem que tingui algun èxit i repercussió! De moment al Punt Diari digital (editat per Vilaweb) ja se n'han fet ressò. És possible que hi trobeu en Colomet.

Deixeu-me comentar un parell de coses dels termes de la convocatòria que apareixen al cartell. La primera fa referència a l'al·lusió als drets humans. Em sembla excessiu parlar de drets humans en aquest context. Els drets humans fan referència a la integritat de les persones i a la seva llibertat. Vull dir que quan parlem de vulneració de drets humans parlem de Guantánamo, de tortures a les comissaries, de la pena de mort...és a dir, de coses molt grosses. Modestament crec que té un punt demagògic pretendre relacionar la lluita per la custòdia compartida amb la lluita per la protecció dels drets humans.

I amb això enllaço amb el segon punt. Els únics drets que cal tenir presents són els drets dels infants, i en particular el dret dels infants a una mare i un pare. Aquest hauria de ser l'únic punt de discussió, i prou i res més. Barrejar això amb els drets dels dels pares separats, dels avis, etc. és confondre les coses. A mi, l'única cosa que em mou en tot això són els drets de la Colometa, ni els meus ni els de la seva mare són rellevants, o en tot cas passen a molt segon terme. Dit d'una altra manera, jo no tinc cap dret sobre la Colometa, és ella la que té dret a mi. Jo no tinc dret a veure la meva filla, és ella la que té dret a veure'm a mi.

Quan decidim portar una criatura al món, ho fem en un exercici de generositat, assumint responsabilitats que no ens donen dret a res. Aquí l'únic que té drets és la criatura, a qui ningú li ha preguntat si vol venir, i que necessita protecció en les primeres etapes de la vida. Si no ho enfoquem així, crec que anem malament, companys (i companyes). Prometo desenvolupar el tema.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo hi seré !

Abolim la custòdia monoparental !

alatrencada ha dit...

Molt ben dit. Espero amb frisança el desenvolupament.

Papitu ha dit...

M'encanten els matisos que fas i espero amb delit el desenvolupament.
Entenc que la clau de tot plegat és això que dius que els drets són els dels infants a gaudir d'un pare i una mare.

Anònim ha dit...

És més políticament correcte dir que és el menor qui té dret a relacionar-se amb pare i mare, i més avui en dia que als homes (sexe masculí) se'ns van retallant els drets.

Però la veritat és que tan dret té la teva filla a veure't a tu com tu a veure-la a ella. Faltaria més.

Colomet ha dit...

Gràcies pels comentaris. Potser sí que és massa categòric dir que jo no tinc dret a estar amb la meva filla. En tot cas, el meu dret a estar amb ella va molt per darrera del seu a estar amb mi.

Anònim ha dit...

(de sempre)

Discrepo (però no del tot).

Estic d'acord que els drets dels infants han de ser prioritaris.

Però dit això, el que passa en els jutjats SÍ que és una vulneració dels drets humans. Em remeto a la Declaració Universal dels Drets Humans aprovat per les Nacions Unides el 1948. En concret:

Article 16.(1) Men and women ... are entitled to EQUAL RIGHTS as to marriage, during marriage and at its DISSOLUTION.

izaskun ha dit...

Jo,yo no estaré en Tarragona.Pero estoy de acuerdo con que nadie tiene derecho a negar la relación de unos hijos con su padre.Y,aunque de manera secundaria,tampoco nadie puede negar a un padre a relacionarse con sus hijos.Ante todo deben de primar los derechos del menor.

Colomet ha dit...

Penso que precisament la correcció política és la que ens porta a confondre les coses. Aquí tothom té drets, vol tenir drets i sent els seus drets vulnerats. Però insisteixo en què per clarificar, simplificar i facilitar el debat, cal que ens centrem NOMÉS en els drets dels infants. La lluita per la custòdia compartida entra només en el capítol dels drets de l'infant. Els drets dels pares, de les mares, etc queden en segon terme. I amb això no vull dir que alguns temes greus com les pensions injustes o les denúncies falses no mereixin ser tractats, però entenc que és una altra discussió.

Gràcies per l'apunt: Article 16.(1) Men and women ... are entitled to EQUAL RIGHTS as to marriage, during marriage and at its DISSOLUTION. Però entenc que els drets humans no poden ser utilitzats com una bandera per qualsevol reivindicació. Sí que estaria d'acord en què la llei de violència de gènere frega la vulneració de la pressumpció d'innocència, i això sí que és un tema de drets humans.

mima ha dit...

Ànims a la mani de Tarragona..., saps que tens tot el meu suport.