Nadalet

Sí, ho heu endevinat, avui faré el típic post nadalenc. L'originalitat és un bé escàs, hi estic plenament d'acord, i més en aquestes dates, on tothom fa gairebé les mateixes coses: consumir, atipar-se, reunir-se amb la família amb més o menys ganes, enviar o rebre sms (alguns d'ells lamentables), i visitar o ser visitat per amics que viuen fora i vénen a passar les festes a casa...

Enguany la Colometa ha passat amb mi el cap de setmana, i el diumenge, la nit de Nadal, la vaig portar a casa de la seva mare després de visitar uns amics afrocatalans, que han fet una afrocatalaneta de la mateixa edat de la Colometa. Juntament amb una cosineta van muntar un bon sarau, em va saber greu haver de marxar. He de confessar que vaig passar un moment de mal rollo quan les tres ninetes van jugar a posar-se sengles pilotes sota la samarreta fent d'embarassades. Després van passar a col·locar-s'hi ninos i fer veure que parien. Entre els presents, mentre els dos pares ens eixugàvem la suor, les dues mares es petaven de riure. Encara no estic preparat per aquestes coses...

La rebuda a casa de la mare la Colometa va ser correcta per part de la mare i cordial per part de la resta. L'àvia de la Colometa insistia en què em quedés, però de nou encara no estic preparat per certes coses...Sense fer escarafalls, vaig sopar amb la meva família i així que vaig poder vaig quedar amb en Papitu i la seva costella per fer un mojito nadalenc a l'únic bar que vam trobar obert a Gràcia, després de declinar una amable invitació a una missa del gall working class. La nit va continuar amb una cantada de nadales a l'estil de Pau Riba i Metallica a casa d'uns hospitalaris desconeguts, generosament regada amb cava de lot. Els efluvis etílics em van fer somiar que un àngel d'ulls de girasol m'acotxava i recitava per mi, amb performance inclosa, uns versos de Nadal.

De tornada a la realitat, l'endemà dia de Nadal vaig enfilar cap a casa dels pares en bicicleta i de bastant bon humor un dia que podia ser difícil per l'absència de la Colometa. Vaig mirar de prendre-m'ho com un diumenge qualsevol, i a més després m'havia de retrobar amb la Colometa, que va aparèixer estupenda a mitja tarda disposada a explicar-nos les meravelles escatològiques del tió matern.

El Nadalet va començar amb una sessió de discoteca amb tot el sol matiner al menjador de Can Colomet. Vaig habilitar una catifa vermella, i vaig posar música a bon volum. Vam ballar plegats saltant com el de Rage Against the Machine, però a ritme de Zuco 103, que dóna molt bon rollo. Vaig pensar en punxar Chemical Brothers, però a aquestes edats segons quines influències s'han de vigilar. Després de la suada i la dutxa, de nou cap a casa dels avis a fer cagar el tió i a tornar a fer el bacó. Era emotiu veure la carona de sorpresa i il·lusió de la Colometa en veure aquell miracle intestinal, cada regal era una festa inacabable, encara que no fos per ella. S'esbalegava estripant-ne el paper d'embolicar, i a les ordres del seu pare buscava l'afortunat amb diligència i tornava a agafar el bastó (un pal de plàstic, no us penseu) per estomacar al pobre tió de nou, tot esperant ser ella la següent afortunada.

A mitja tarda ja érem a casa, que les reunions familiars s'han de dosificar convenientment, i a més esperàvem la visita d'un follet dels pirineus.