Com una mona

Efectivament, estic emprenyat com una mona. Avui hi havia reunió de pares a l'escola, i la veritat és que no m'anava bé, tenia classe, però he preferit quedar malament i marxar mitja hora abans deixant els alumnes treballant un text, que no pas perdre'm la reunió, la primera del curs. El cas és que ja a la carretera i amb la perspectiva d'un embús de colló de mico (ja sabeu com són les carreteres del Vallès a quarts de set de la tarda d'un dia feiner), he comès una il·legalitat: he agafat el mòbil i he trucat a l'escola per dir que arribava una mica tard. La noia que m'ha atès, molt amablement m'ha informat de que la reunió s'havia suspès i s'ha sorprès de què jo no ho sabés, que havien avisat a totes les famílies. Amb la ràbia ja atacant-me el fetge, li he hagut d'explicar que a mi ningú no m'havia avisat, i que probablement això es devia a que només passo per l'escola dimecres per la tarda i dijous pel matí.

Sí, sí, així m'ha quedat la cara:












Amb tota la bona fe del món, la mestra devia pensar que dient-li a la mare ja n'hi havia prou. O potser pensava que el pare és prescindible en aquestes reunions, que per tant jo no hi aniria, i que per tant no calia dir-me res...Demà la veuré, a l'educadora, i li demanaré explicacions, amb tranquil·litat i sense judicis previs. Lamentablement, li hauré d'exigir que a partir d'ara s'avisi per separat a la mare i al pare. Dir-li les coses a la mare no és garantia de que el pare les arribi a saber.

En el cas d'alumnes de pares separats, és un cost fer les coses per duplicat, però és un cost que la societat ha d'assumir. És un dret dels infants que la mare i el pare participin en la seva educació, i les escoles han de garantir aquest dret.

L'enfocament de gènere que es vol aplicar a les polítiques públiques només ha de servir per fomentar la guerra de sexes a través de la nova llei del divorci, o de la nefasta llei contra la violència de gènere? Potser també podria servir per fomentar la participació dels pares en l'educació dels infants, garantint que en cas de separació la mare i el pare seran tractats en peu d'igualtat en la relació amb l'escola. També caldria pensar en l'obligatorietat de signar tots dos les matrícules dels infants. Així s'evitarien algunes "sorpreses", com les que es troben alguns pares quan veuen que el nen ha canviat d'escola i no només no els han demanat opinió, sinó que ni els han avisat.

M'han forçat a acceptar la pèrdua de la custòdia de la Colometa, però no he perdut la pàtria potestat, i això significa que la xiqueta té dret a que el seu pare participi en les decisions que afecten la seva escolarització. Només faltaria.

ps. vull que quedi cristal·linament clar que criticar la llei contra la violència de gènere, no significa estar en contra de que es prenguin mesures contra la violència de gènere. Ni molt menys. Simplement vull cridar l'atenció sobre el fet que la violència de gènere no està remetent, i que la llei està alimentant els esperits més baixos amb la proliferació incontrolada de denúncies falses que han contaminat molts processos de separació i divorci, i d'atorgament de custòdies. En definitiva, les perjudicades són les dones realment maltractades, i els infants que són separats dels seus pares mitjançant aquestes brutes estratègies.