Àfrica

Occident projecta a l'Àfrica grans misèries. Moltes són certes, sobretot les misèries materials. Però pensar que tots els africans són pobres, tristos, bruts, dissortats, que passen fam, i que són uns éssers tremendament necessitats d'ajuda (nostra, occidental, que som els que sabem organitzar les coses, per descomptat), és una visió esbiaixada i més pròpia de la caritat que de la solidaritat. A més, hi ha un component pseudo-racista subtilment ocult en la necessitat de la nostra ajuda a l'Àfrica: és com dir que no se saben governar, i que sense el suport occidental no se'n sortiran de cap manera.


No som capaços de tractar l'Àfrica d'igual a igual, acceptant les seves diferències, sense inferioritzar-les. Àfrica porta més de cent anys depenent d'Occident, des de l'adveniment del colonialisme modern, a finals del segle XIX. La veritat és que dependre d'Occident no em sembla que els hagi anat gaire bé...

No m'ha agradat la foto que he penjat en el post anterior, ho repeteixo. És aquella una foto real, presa durant la crisi alimentària al Níger l'any passat. La realitat no es pot amagar, però hi ha un risc molt gran de generalitzar, i pensar que tots els nens africans passen gana i són molt desgraciats. A més, els telenotícies només ens parlen de l'Àfrica quan passen desgràcies com aquesta del Níger.





I tant que hi ha nens africans que les passen magres, no pretenc pas negar-ho, però també n'hi ha que fan el que mostren aquestes imatges.