La Justícia contra els infants

Ahir un amic em va explicar el cas del seu germà, traumàticament divorciat, i a qui per descomptat se li ha tret la custòdia dels dos fills al jutjat. La mare ha agredit al pare en una ocasió, fet que li ha comportat una ordre d'allunyament. Això no ha significat res pel jutge: en benefici dels infants se li ha tret la custòdia al pare malgrat que l'única persona que ha fet servir la violència hagi estat la mare. Això no és tot, un cop fixat el règim de visites del pare en el procés de separació, el fiscal (l'Estat) va aconseguir en el procés de divorci que se li rebaixés el temps de visita als seus fills "en beneficis dels infants". El més gros és que la mare no ho havia demanat!! La Justícia i l'Estat contra els infants.

No està de més recordar la Convenció sobre els Drets dels Infants de les Nacions Unides adoptada el 1989. Espanya en va ser signatària, com la majoria de països del món. A continuació una selecció d'articles (els destacats són meus):

Article 2
Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té l'obligació de protegir I'infant contra qualsevol mena de discriminació.

Article 3
Tota mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s'adopti respecte a un infant, s'ha de recolzar en el seu propi interès.

Article 4
L'Estat té l'obligació d'assegurar l'exercici dels drets reconeguts en la Convenció.

Article 5
L'Estat té l'obligació de respectar els drets i fer complir els deures d'aquells que legalment són responsables de l'infant, per tal que l'infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 7
L'infant té dret a un nom des del seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

Article 8
L'Estat té l'obligació de protegir i, si s'escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d'un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.

Article 9
L'Estat té l'obligació de vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d'aquests, excepte si es tracta d'una mesura de l'autoritat competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant, determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l'un, de l'altre o de tots dos.

Article 14
L'Estat té l'obligació de respectar el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures deIs seus pares per guiar-lo en l'exercici dels seus drets d'acord amb l'evolució de les seves facultats.

Article 16
L'infant té dret a no ser objecte d'intromissions en la seva vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d'atacs il·legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació.

Article 18
L'Estat ha d'assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l'educació i el desenvolupament de l'infant; són els primers responsables de l'infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu òptim desenvolupament.

En base a l'article 4, la veritat és que m'entren ganes de denunciar l'Estat espanyol per incompliment flagrant d'una convenció internacional...En el meu cas vaig decidir no anar a judici per voluntat de cooperació amb la mare (tot i que ella va torpedinar el procés tot el que va poder), però també per la certesa que deixar els drets de la Colometa en mans de la justícia era perdre el temps, la salut i els diners. I després del que em va explicar ahir aquest amic n'he quedat més convençut...Feia un temps pensava esperar que la legislació canviés per mirar d'obtenir la igualtat davant la mare i la garantia dels drets de la Colometa via judicial, però em sembla que ni l'Estat ni la Justícia estan pels drets dels infants...No em vull desanimar, però no tinc gaires armes per defensar els drets de la Colometa, almenys a nivell jurídic. Els drets de la Colometa no depenen de la seva condició de ciutadana lliure, sinó dels capricis de la seva mare. No em sembla la millor manera de construir una societat de dones i homes lliures...