Mocs
Porto dies empiocat, i la veritat fa angúnia viure entre mocs i drogues (legals i farmacèutiques). Em feia il·lusió anar a la manifestació de Tarragona, però una barrera mucolítica m'ho ha impedit. He preferit descansar i començar el dilluns en condicions humanament suportables.Canviant de tema, no sé si és una sensació euforitzant d'autosuggestió, però el debat sobre la custòdia compartida sembla que va guanyant quota de premsa.
En la mesura en què cada cop és més palesa l'ineficàcia de la llei de violència de gènere i l'agressivitat del seu plantejament, al feminisme de l'enfrontament se li està veient el llautó. A això s'afegeix que cada volta hi ha més gent (pares, mares, advocats i advocades, jutges i jutgesses, psicòlegs, feministes igualitaristes, etc.) que raonen de manera cada cop més ben fonamentada la reclamació de la custòdia compartida. Crec que anem pel bon camí. En els propers mesos entrarà al Parlament la reforma del Codi de Família de Catalunya en què la figura de la custòdia compartida té un tractament generós. Molt probablement la reforma acabarà sent aprovada (amb invocacions a la Verge Santíssima per part d'Unió Democràtica i el PP, i el crit al cel d'alguna feminista tronada, però tant se val). No serà ni molt menys la victòria final però serà un bon pas endavant. L'història de les idees polítiques ens diu que el concepte de victòria final és una quimera que no existeix sinó en discursos dogmàtics i messiànics...
Permeteu-me ser polèmic i dir-vos, pares separats amb criatures, que sense paternitat responsable no hi ha custòdia compartida possible. No ho dic pas perquè sospiti que vosaltres, amables lectors pares separats amb criatures, sigueu uns pares irresponsables. No. Ho dic perquè siguem realistes, i ens preguntem quants pares separats amb criatures estan d'acord amb la custòdia compartida. Molt em temo que n'hi ha molts que ja els va bé pagar i que la canalla es quedi amb la mare...
Vos recorde que a "Con igualdad" continuen sense estridències innecessàries la diligent tasca de recollir premsa, tant notícies com articles d'opinió. Val la pena, xiquets.
5 comentaris:
Molts d'aquests que molt criden haurien de replantejar-se quina mena de pare o mare són. Menys invocacions a la Verge i més dedicar energies a la seva prole. Canalla que ho té TOT menys el més important: la dedicació i l'afecte.
D'on treus que l'avantprojecte de Llei estigui tan avançat?
Respecte la gent que ja li va bé, doncs que els faci profit. Hi ha gent que viu còmode en el repartiment tradicional de rols. Que facin el que vulguin.
Ara, el problema ve quan volen imposar la seva manera de viure als altres. I ho fan per imposició perquè es consideren moralment superiors, ja que han estat il·luminats per Déu/Al·là/Yaveh (es veu que és una entitat de caràcter absolut que s'entreté regulant la vida de les persones humanes perque facin bondat).
A la legislatura anterior aquesta reforma va estar a punt d'entrar al Parlament, però el Gsovern es va "desintegrar" abans d'hora, com bé sabem, i això va impedir-ne la tramitació.
Tens raó, anonymous, en això de la imposició de rols a partir d'una pretesa superioritat moral, el que volia dir és que molt em temo que la reclamació de la custòdia compartida encara és minoritària perquè hi ha molts pares als quals ja els va bé aquest repartiment.
A cuidar-se aquests mocs Colomet, i a verue si la setmana vinent fem una canyeta!
Avui el Govern ha aprovat un llibre més del Codi Civil Català (testaments i altres). Ara ha de passar pel Parlament.
Però caldria veure com van els treballs del projecte del llibre corresponent al matrimoni.
Tens raó, el tenien enllestit però desconec si l'Honorable Tura assumirà l'herència de l'Honorable doctor Vallès.
Publica un comentari a l'entrada