Gironines i gironins!

He detectat afluència gironina en aquest blog. Com que en els comentaris dels posts anteriors es fan referències a una sèrie de cartes aparegudes al Diari de Girona (fundat l'any 1889, poca broma), les reprodueixo. Les dues primeres són del 22 de novembre de l'any passat, i la darrera del 4 de desembre.

Cristina Santocildes
El nom de Cristina Santocildes Bernabé, col·legiada 12.385, és de sobres conegut per la immensa majoria dels pares gironins que es veuen abocats a un divorci contenciós. En aquest moment que els jutges es recolzen en els informes dels equips psicosocials adscrits als jutjats, aquesta senyora trasllada el seu ideari de feminista a uns informes que ratllen la calúmnia i on prevalen els drets de la dona per damunt dels drets de l´infant. Que aquesta dona sigui la coordinadora d´Amnistia Internacional és totalment irònic, bé faria de rellegir-se la Convenció dels Drets del Nen, article 9, (Resolució 44/25 novembre de 1989) ratificada pel Govern espanyol. Tristament hi haurà tota una generació de nens i nenes que creixeran sense pare gràcies a la seva aportació.
-Albert Talleda Vidal. Girona.

Als nens d´arreu
A vosaltres, nens d´arreu, en el Dia Internacional dedicat a la Infància: desitjo de tot cor que els homes del s. XXI us tinguin una mirada d´afecte, comprensió, generositat i sobretot, d´amor. Que els humans tinguin la generositat de no abusar dels infants indefensos sotmesos a un munt de treballs inadequats, injustos; de comprensió, perquè ja fóra hora d´arraconar els maltractaments. Perquè és totalment necessària aquesta generositat i totalment imprescindible per viure i ajudar-vos a viure com a éssers humans. Com he dit, us mereixeu que l´amor us envolti; donar-lo és gratuït. Vosaltres doneu tot el que teniu: alegria, tendresa, il·lusió... La vostra mirada expectant i espectacular és l´espill on queden reflectits els vostres nobles sentiments. I no oblidem que sou el futur. La situació precària de la vostra infantesa no és gràcies a Déu universal i per això felicito els pares i mares excel·lents, els educadors que s´entreguen en cos i ànima per formar-vos, els avis i àvies que donen als petits el millor d´ells mateixos i a tots els excellents del nostre món, que per sort són molts.
-Carme Muñoz Pibernat. Cassà de la Selva.

Infants
M´agradaria comentar en una, dues cartes aparegudes el dia 22/11 en aquest diari. La primera, de Carme Muñoz, feia referència als nens, com a futur d´aquesta societat. Davant els possibles abusos que d´aquests es fan o es podien fer, apel·lava a la generositat dels adults per proporcionar-los un benestar i una educació que els garanteixi un desenvolupament òptim per realitzar-se com a persones. Subscric cadascuna de les seves apreciacions, però m´agradaria afegir alguna cosa més, i aquí faig referència a la segona carta, d´Albert Talleda. Desgraciadament, i en el moment actual, existeix un important nombre de nens, apartats dels seus pares per l´únic «delicte» de la no-convivència d´aquests. Nens als quals, com bé assenya l´Albert, se´ls neguen els drets a tenir la mateixa relació amb els dos progenitors i se´ls «ajuda» a viure com orfes de pare. Tot això ratificat per equips de psicòlegs adscrits als jutjats, per advocats/des, mediadors, fiscals i jutges que en teoria haurien de defensar els drets del menor i no obstant això es deixen portar pels seus ideals i/o per la pressió mediàtica, per presentar informes, i dictar sentències en les quals, sembla,prima més «la pela» que la normalització en les relacions, i que no tenen res a veure amb el conflicte que els pares puguin tenir entre ells. Amiga Carme, no fa falta anar-se´n gaire lluny, ni a països subdesenvolupats, per veure i viure aquest tipus d´abús, silenciós i continuat que, en aquestes «personetes» indefenses generarà greus problemes de convivència i de maduresa, quan hagin de valer-se per si mateixes.
-Izaskun Fernández Uribe. Girona

M'agrada que l'enfocament de la problemàtica es faci a partir dels infants. Trobo que no ens hauríem de bellugar mai d'aquest punt de vista.

Per cert, quan el Colomet era un abrandat estudiant va aparèixer entrevistat i fotografiat a l'il·lustríssim Diari de Girona, però d'això fa molts anys i la veritat, no ve gaire al cas.

Per últim, sóc plenament conscient de que la foto no és gens original, però és bonica, oi?