16 de gener 2007

Dissabte 20, a la plaça Catalunya de Barcelona

Cada dissabte es concentren a les 12:00 a la plaça Catalunya de Barcelona, un grapat de voluntariosos pares, mares, i avis, que recorden als passavolants que hi ha infants que se'ls separa forçadament del pare. Des de fa dies circula per Internet la notícia que a la concentració d'aquest dissabte vinent anirà per primera vegada un mitjà de comunicació, TVE en aquest cas. Per gentilesa d'una amable lectora, he sabut que avui ens ho recorda una carta al Punt Diari que reprodueixo. A "Con igualdad" també se'n fan ressò.





CUSTÒDIA COMPARTIDA

IZASKUN FERNÁNDEZ. GIRONA.

Des de fa un any a la plaça Catalunya de Barcelona es reuneixen un grup de persones per reclamar la custòdia compartida. Són distingibles perquè porten unes samarretes verdes que desperten la curiositat dels vianants. Són persones que lluiten perquè el pare, després d'una separació o un divorci, pugui seguir exercint com a tal i no se'l mantingui allunyat de tot el que faci referència als seus fills.
Algú es preguntarà el perquè d'aquesta petició, ja que la llei, en aquests casos, ja inclou el que se'n diu «règim de visites», que, com norma general, és de quatre dies al mes i la meitat de vacances escolars, el que aproximadament són un total de 58 dies a l'any. Resulta paradoxal que es reclami una llei de paritat en la qual els homes s'integrin més en la vida domèstica i sobretot en la cura i la responsabilitat dels infants i, al mateix temps, després d'una separació se'ls aboqui al desterrament (abandonament de la llar, dificultat per portar a la pràctica la pàtria potestat i limitació de les trobades que els condueix, gairebé inevitablement a exercir de pares McDonald's).
A aquest nens se'ls priva de la figura i la companyia del pare, una cosa tan necessària, junt amb la mare, pel seu desenvolupament emocional i psicològic. També es posaria fi a alguns abusos que es cometen per part del progenitor custodi en tenir el poder per fer i desfer a la seva manera marginant el progenitor que no té la guàrdia i custòdia. En aquestes protestes no només hi ha pares, sinó també les noves companyes i les àvies que viuen i pateixen i es mobilitzen davant la injustícia que comporta aquesta situació.
El proper dia 20 serà especial perquè les càmeres de TVE hi seran per donar a conèixer una realitat que causa molt de dolor i de la qual poc o res se'n sap si no et toca de prop. Ha estat molt difícil aconseguir l'atenció d'algun mitjà de comunicació perquè es faci ressò d'aquesta problemàtica, ja que en tota la informació que ens presenten, no es parla d'uns pares, bons pares, que pateixen per no poder veure créixer, dia a dia, els seus fills.
M'agradaria animar la gent que participi en aquesta concentració, que mostri el seu suport a aquesta iniciativa i que, fins i tot, dediqui un moment a parlar amb les persones afectades per poder entendre les raons d'aquesta lluita.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Sorprendida de que mi carta de "El Punt"haya tenido eco hasta en tu blogg,que descubrimos por casualidad mi pareja y yo,antes del verano, y que te puedo asegurar que nos hemos emocionado muchas veces con el trato que dabas a la relación con "la colometa".¡Qué casualidades tiene la vida!.Un abrazo y nos vemos el sábado en Barcelona.

Colomet ha dit...

Ostres, quina gràcia! Gràcies pel comentari, per llegir-me i per mostrar la teva identitat. Crec que ja m'havies deixat algun comentari, oi? També gràcies pel teu esforç amb els pares de la plaça, que en definitiva és un esforç en favor dels drets dels infants.

Anònim ha dit...

Està molt be aquesta retroalimentació!!!
Jo treballo en comunicació i, simplement, cada matí cerco les notícies que s'hagin publicat sobre custòdia compartida. Per això és fàcil coincidir.

Anònim ha dit...

Je,je,si es curioso y también te diré que ya habia comentado alguna vez en tu blogg.Mi esfuerzo es el de una persona que no soporta las injusticias y que SIEMPRE ha luchado por ellas.Y ésta lo es,y por desgracia poco conocida.Pero aqui estamos muchos para que esto tenga más "peso" y se intenten paliar todos estos abusos,¿no te parece?.¡Ánimo que cada vez somos más!.

Colomet ha dit...

Atenció!! Ha aparegut un comentari d'en Papitu en el post anterior!! Són declaracions en exclusiva sobre la llista de catalanetes!!

Anònim ha dit...

(anòmim de sempre)

El que fan els pares de la Plaça de Catalunya ho hauríem d'agrair tots. Cada setmana, setmana rere setmana, amb constància. Amb la persevarança que dóna tenir la raó.

I a Izaskun, sàpigues que som molts els que valorem molt positivament la teva tasca.

Albert ha dit...

Izaskun voldria agrair-te la teva opinió i per recolzar el meu escrit dels equips psicosocials de Girona al diari de Girona el 4/12/06. Deixo el meu correu farjau25@yahoo.es.

Albert