Disgust

Carta al director de la piscina muncipal del meu barri:

"El proppassat divendres 29 de desembre de 2006 pel matí, vaig anar a la piscina del barri amb la meva filla de 2 anys. Habitualment venim dues o tres vegades al mes, dissabtes o diumenges al matí. No la porto més perquè sóc pare separat i m’han tret la custòdia de la meva filla, però si pogués ho faria. Per jugar i ensenyar-li a nedar, faig servir aquelles joguines que es posen a sota dels braços, particularment a la meva filla li agrada un ànec que, encara que trencat i atrotinat, li va molt bé.

El cas és que aquell dia la socorrista que hi havia a la piscina no ens va permetre fer servir aquell material, i sí en canvi suros, suros que es posen entre les cames, i “fideus”. Com podeu imaginar-vos, material que no s’adapta a les necessitats de la nena. L’argument era sorprenent: el material dels cursets no es pot fer servir perquè es fa malbé. Sorprenent perquè els “fideus” eren nous, i l’ànec que volia la meva filla estava trencat i atrotinat...La meva filla es va posar a plorar inconsolablement perquè veia que no podia entrar a l’aigua amb la joguina amb què habitualment hi entra. Vam haver de marxar al cap de cinc minuts d’arribar.

Cap dissabte ni diumenge ens hem trobat amb aquesta situació tan desagradable. Normalment hi ha mares i pares amb nens petits que entren a la piscina amb material que hi ha al costat de la piscina, desconeixent si és de cursets o no, i sense cap advertiment per part del o de la socorrista que hi ha.

Per tot plegat demano que, si més no se’m retorni l’import de les dues entrades (la meva i la de la meva filla). El disgust que vam agafar no té preu, penseu que veig poc a la meva filla, i vaig agafar-me el dia de festa per estar amb la meva filla i entre d’altres coses anar a la piscina, que és una activitat que li agrada.

D’altra banda també demano que s’aclareixi quin material es pot fer servir i quin no, o quins dies es pot fer servir i quins no, així decidiré si torno a la piscina amb la meva filla o no. Penseu que si la decisió és retirar el material, molts nens (i els seus pares) veuran les seves possibilitats de lleure minvades, i una piscina pública també ha de tenir per funció social oferir activitats als més menuts del barri.

També vull deixar constància que aquell dia no hi havia aigua a les dutxes i no se’ns va informar a l’entrada. Si ho hagués sabut, no haguéssim entrat. Per motius higiènics, entenc que s’havia d’informar a tothom abans d’entrar. Això també seria motiu per demanar el retorn de les entrades, però amb la queixa anterior ja n’hi ha prou.

Atentament,

Colomet "

He de dir que al cap d'una estona de dipositar la queixa a la recepció, l'home m'ha trucat repetidament fins a localitzar-me. S'ha disculpat elegantment, i m'ha explicat que la socorrista de torn estava de pas fent una substitució de vacances, no havia entès les instruccions sobre el material, i a sobre li havia posat excessiu zel policial. És a dir, que el material que està a la vista es pot fer servir sense restriccions. L'home m'ha demanat mil vegades disculpes, i ha subratllat que evidentment és funció social de la piscina del barri oferir lleure als més menuts. Per descomptat em tornaran els diners i m'ha regalat dues invitacions. Un gest diligent i de bon professional, donant la cara davant de les queixes, i deixant en evidència aquells que dubten de la possibilitat de bon funcionament de la cosa pública.

La Colometa i el Colometa podran tornar a abandonar el medi aeri per tastar el medi aquàtic sense patir per socorristes desconsiderades (o desconsiderats, que també n'hi deu haver).