Sufragis
Quina pensada tingué en Maragall de convocar eleccions el dia de Tots Sants (o si ho preferiu de la castanyada ). Dalinià fins al final. Per bé o per mal, el trobarem a faltar.Tot i ser conscient de les mancances de la nostra jove democràcia, aniré a votar. I ho faré en el sentit que ja vaig manifestar en el seu moment. I avui em refermo en el vot a Iniciativa per Catalunya. En el post citat ho argumentava en base a la possibilitat de que els fills de pares separats gaudissin de la custòdia compartida per defecte. Avui ho argumentaré des d'una altra òptica, la de l'ensenyament públic, la de la formació dels nostres fills.
En Joan Barril sempre m'ha agradat. El seu aspecte panxacontent el fa simpàtic, i a més és un bon periodista. Recordo amb emoció un llibre seu "Condició de pare" (ed. La Campana), en què explica la seva experiència paterna amb extrema tendresa, i en què inevitablement t'hi veus reflectit. Com a radiofonista és excel·lent, i el seu programa nocturn "La República", a Catalunya Ràdio, té sempre un espai en què un mestre (o mestra, que a Barcelona sona igual però no és el mateix) explica alguna petitesa de la quotidianitat d'una escola pública, que tot sovint em deixa reflexiu i agradablement emocionat. Probablement educar canalla sigui dels oficis més injustament valorats a la nostra societat, i veure amb quines ganes s'ho prenen alguns et fa creure una miqueta més en el gènere humà.
Els 23 anys de CiU han deixat l'ensenyament públic fet un solar, i tot just quan el tripartit començava a esmenar la situació (sisena hora, per exemple), avui és possible que torni CiU a manar a Catalunya. Per una escola pública, laica i de qualitat cal anar demà a votar pensant en el futur educatiu dels nanos del nostre país, i evitar que la dreta torni a manar a Catalunya.
2 comentaris:
Ara és l'hora dels pactes.
La diferència entre dreta i esquerra és:
La dreta pensa que la cura dels nens correspon a la família (=dona). El lloc (natural) de la dona és l'àmbit domèstic i el lloc de (natural) l'home és l'àmbit públic.
L'esquerra defensa que la cura dels infants ha de ser una responsabilitat compartida per la família (= 50% dones i 50% homes) i per la resta de la societat.
Esperem que, si es crea un govern d'esquerres, això es tradueixi en un impuls a la custòdia compartida.
No puc estar més d'acord amb tu. De totes maneres, crec que la cosa és una mica més complexa. No crec que puguem afirmar encara que l'esquerra s'hagi fet seu el discurs de la custòdia compartida. El feminisme de la confrontació té precisament a l'esquerra les seves representants més brillants. És urgent que els partits d'esquerra es posicionin clarament sobre aquesta qüestió, sinó el discurs en favor de la custòdia compartida pot caure en mans de la demagògia misògina. Feu una volta pel fòrum de l'APFSC, o per qualsevol altre fòrum internàutic de pares separats i ja em direu...
Publica un comentari a l'entrada