A bicicleta

Em va costar, però vaig aconseguir finalment rescatar de la pols i l'oblit una estupenda bicicleta que hivernava (també a l'estiu) al garatge dels meus exsogres. Un breu repàs a cal mecànic i un fantàstic regal del Jaime (una cadireta que gentilment va muntar ell mateix) va ressuscitar el giny, i el va fer apte per vols rasants del Colomet i la Colometa a duo.

Per acabar, l'inestimable col·laboració d'una tercera au experimentada en afers ciclistes va fer possible el primer enlairament, que tingué lloc una fresca tarda de tardor.

Les primeres pedalades foren dubitatives, no debades portava la càrrega més valuosa, però un cop assolida la velocitat de creuer, i arribats a la llibertat de l'amplada del passeig marítim, els somriures se succeïen a les rialles quan la Colometa jugava a mirar per la reixa del casc "prêt-à-porter" de color fúcsia que tota coqueta havia triat pel primer enlairament. Val a dir que només va ser al final del vol que la Colometa s'agafava amb menys força a la samarreta del seu pare. No les tenia totes!

Bicicletejar pel voral de la blava immensitat, reforçava una falsa i infantil sensació de llibertat que em va confirmar la sospita de que havíem trobat de nou un punt. L'au d'ulls de gira-sol va participar encantada en la felicitat d'aquest punt fugisser, i així la festa va ser a tres, que sempre és més divertit que a dos.

De fons musical a tot plegat poseu-li "À bicyclette", deliciosa i vital cançoneta popularitzada per Yves Montand.

Si dubteu de la versemblança d'aquest relat, podeu llegir-ne una altra versió aquí.