Festa Major

La Colometa m'ha fet canviar la perspectiva del que és una Festa Major. Fins fa no res, una Festa Major era disbauxa nocturna, mam barat, balls, concerts, coincidir amb gent amb qui potser només coincideixes en aquestes dates, i si la cosa s'animava sobreviure despert al trenc d'alba. Aquest darrer cap de setmana eren festes al barri i m'he sorprès a mi mateix buscant al programa concursos de dibuix infantil, titelles, pallassos, trobades de baldufaires, cercaviles, gegants, capgrossos i tot allò que podia fer feliç a la Colometa. Parteixo amb avantatge perquè d'entrada tot això ja m'agrada, encara que no n'hagi estat mai practicant devot. M'ha encantat veure'm assegut a terra en una plaça, fent-li de respatller de butaca a la Colometa, mentre uns personatges amb el nas vermell i unes sabates grosses malden per fer-se seus una pila de nanos entremaliats i amb ganes de gresca. No devia entendre gaire res, però no es pot negar que estava ben atenta als escarafalls d'aquests personatges i a les explicacions del Colomet.

D'altra banda, les coneixences que fas són les de pares i mares en una situació similar a la teva. Sempre hi ha gent interessant que passa per la teva vida. Si a més a més viuen al teu barri, això t'acaba portant a anar pel carrer saludant a veïns, cosa que fa la vida molt més agradable. Deu ser que en realitat voldria ser de poble. Per cert, vaig ensopegar amb en Dean Moriarty i la seva filla gran!! Vam fer una estona de xerradeta a peu dret mentre les nostres respectives descendents s'enjogassaven en un carrer amb el trànsit tallat. Haver passat pel mateix calvari crea complicitats, indubtablement.

També fou lluït el concurs de dibuix de dissabte per la tarda després d'un arròs negre ben divertit. Vam anar-hi acompanyats per la impagable cangur (no pas australiana, sinó caribenya: ¿qué tú quieres, mi amol?) i la seva família, i també de la Cinteta, en Ruud (en mi país el arroz es blanco!!) i la Meritxell, que traginava cofoia un nino de l'Abeja Maya que va ser objecte de grans abraçades per part seva i també de la Colometa.

Cada vegada m'ho passo millor amb la Colometa. Deu ser que a mesura que es fa gran la relació que pots establir-hi és més interactiva, divertida i satisfactòria. Ara ja podem mantenir converses rudimentàries, i com més va més mitjans té per expressar-se i comunicar-se amb tu. Ignoro què pot tenir de biològic, però quan les criatures són bebès als homes ens costa molt. Així mateix opina també en Pere. Pare, company del COU (us en recordeu d'allò anomenat COU?), i company de cerveses abans d'ahir. Cada vegada m'ho passo millor amb la Colometa, i cada vegada que se'n va m'entristeixo més...