05 de març 2007

Colomet respon

Aquests darrers dies he anat de corcoll, i he deixat una mica de banda el blog, que no la Colometa, que continua ben eixerida i feta un tro, ja sigui llençant-se per tobogans urbans, a la piscina del barri, o tastant calçots agosaradament.

Abans d'escriure res de nou, responc els amables comentaris que m'heu anat deixant aquests dies.

@anonymous (de sempre): ens hem de felicitar de la custòdia compartida del Jordi i l'Ona, i estic d'acord que les coses, empeses per la realitat comencen a canviar, però les resistències no seran petites, i fins que la majoria de pares no demanin la custòdia compartida sistemàticament, tenim mala peça al teler...

El que expliques que t'ha passat a l'escola és recurrent. El mateix entusiasme que el Departament d'Educació exhibeix per garantir que els fills de persones víctimes de la violència de gènere puguin matricular-se en escoles noves, hauria de posar-se en garantir que ambdós progenitors són igual de protagonistes en l'educació dels nanos, independentment de quina sigui la situació legal respecte el nano. Això significa obligatorietat de la signatura d'ambdós en la matrícula, i igualtat en la circulació d'informació. Ara la Colometa començarà P3, hem de buscar escola i ja tremolo...

Estic molt d'acord amb la teva apreciació sobre la pensió d'aliments dels nanos en cas de separació. La manutenció econòmica dels nanos no ha de ser necessàriament al 50%, sinó en funció de les possibilitats econòmiques de cada progenitor. Com bé dius, si un guanya 3.000 i l'altre 1.000, és just i necessari que assumeixi la càrrega qui en guanya més. El que passa és que habitualment no és així. En el meu cas, tinc menys ingressos nets i em toca pagar-ho gairebé tot...i em temo que no sóc l'únic que li passa.

Això d''anomenar-te anonymous (de sempre) és poc estètic, deixa'm que et suggereixi alguns nicks, darrera dels quals pots mantenir l'anonimat i ser més fàcilment identificat pels companys del blog: Sursum Corda, Dalai Lama, Cigronet, Filemó (el de les encícliques), Pinxo, Panxo, Renault, Fundición Dúctil Benito,...en fi, tens molt per triar i remenar.

M'encanta que acceptis bombons d'alatrencada al meu blog.

Al Gore es va inspirar en mi, sense dubte.

Des del meu modest punt de vista, més val Inu Yasha que la Playstation. Emplaço al Dr. Kylldare (superlatiu artista de la modernitat), per tal que t'orienti en afers còmics, encara que em temo que li va més el rollo occidental.

@con igualdad: gràcies pels teus elogis. No deixaré de fer-te propaganda, per mi ja ets una referència quan vull saber què hi ha a la premsa.

@aïsha: benvinguda al blog. Marhaba wa assalamu aleikum (no sé si ets àrab, però queda elegant fer veure que un sap idiomes).

Comme si je n'existais pas
Elle est passée à côté de moi,
Sans un regard, reine de Saba.
J'ai dit : "Aïcha, prends : tout est pour toi."

@lluitador: gràcies per fer servir el meu blog per transmetre-li les vostres inquietuds i reflexions a l'insigne advocada i mediadora Sra. Montserrat Fernández-Garrido. Ufff, encara recordo quan la meva mediadora em va preguntar si sabia fer el sopar...

@mima: amb els fills petits ens hem de comportar com adolescents, vivint cada instant com si fos l'últim, perquè em temo que abans no te n'adones ja volen ben sols. "Vola, Colometa, vola", escrigué na Mercè Rodoreda.

@Dr. Kylldare: what about Maria de la Pau Janer? And Antonio Gala?

3 comentaris:

Pinxo amb puxó ha dit...

ex-anonymous (de sempre)

A partir d'ara sóc Pinxo amb punxó. Gràcies pel consell.

Respecte a la qüestió econòmica no em vaig expressar bé, però està en la línia que tu dius.

Fixa-t'hi que vas fer una lectura "sexista". Vas deduir que el progenitor que cobrava menys era la dona.

No, no... volia dir que cal separar la distribució dels temps (custòdia compartida) de la distribució de la càrrega econòmica (que ha de ser equitativa, d'acord amb els ingressos de cadascú).

El més lògic seria tenir una fons econòmic dedicat a l'infant, d'on sortissin les despeses com escolars i extraescolars, vestit i altres. Altres conceptes, com l'aliment o la calefacció (jutgessa dixit) s'hauria d'estar a cada cas, en funció de l'existència de desequilibris reals. Però el normal (ingressos més o menys equilibrats) hauria de ser que cadascú assumís els aliments del nen quan se'n fa càrrec.

Si no és possible o hi ha problemes, almenys s'hauria de donar explicacions sobre la despesa realitzada.

En tot allò que contribueixo econòmicament em donen explicacions: pressupost i liquidació. Excepte en el meu fill.

No tinc ni idea en què es gasten aquests diners. I per tant, tampoc no puc saber si són suficient o no.

Una altra qüestió que em crida l'atenció. He de pagar la part de la hipoteca del pis en comú. Però en aquest pis (superpis) el meu fill no hi és sempre (quan està amb mi, o quan va a casa dels seus avis materns). Potser hi és un 40% del temps totaL, malgrat que ella té la custòdia 2/3 parts del temps.

Quan s'esta amb mí (1/3 del temps total) viu en un pis de lloguer petit i sense calefacció.

En canvi, el nòvio de la meva ex hi viu el 100% del temps de gratis total. O sigui, mentre el meu fill passa fred quan està amb mi aquell individu gaudeix de la meva calefacció.

Això és normal?

Colomet ha dit...

@Pinxo amb punxó: m'agrada el teu nick, no sé si és estètic però és nostrat. No sé on veus la lectura sexista, en tots els casos parlo en masculí, però perquè en la nostra llengua no hi ha gènere neutre. Si volem expressar neutralitat en el gènere, fem servir el masculí...

A no ser que la diferència entre ingressos fos substancial, només caldria que fos obligatori un compte conjunt per despeses escolars, de roba, i poca cosa més. Res de pensions compensatòries. Seria una manera d'evitar que s'utilitzessin els nanos per assegurar-se pensions.

Que el nou nòvio s'escalfi amb la calefacció que li pagues tu és molt gros, quina paradoxa!! No haguessis preferit liquidar el pis, dividir els calés, i que cadascú fes la seva?

Dr. Kylldare ha dit...

@Colomet: The whole bunch makes me puke!!! And the fucking jap comics too!
But nowadays I'm the happiest man in te world