Enhorabona Jordi i Ona!!

Avui hem sabut que l'Audiència de Barcelona ha fallat en favor de la custòdia compartida del Jordi i l'Ona, malgrat que la mare no hi estava d'acord. És una sentència sense precedents. Els drets dels nanos han passat per davant de tot. L'alegria és doble, en primer lloc i sobretot pel Jordi i l'Ona, i en segon lloc perquè obre un camí que pot fer canviar les coses ràpidament, i beneficiar a tots aquells fills de parelles separades que encara no són tan afortunats. Algun dia la Colometa tindrà aquesta sort? Per descomptat que no es pot cantar victòria de cap manera, però és un gran pas.

Crec que també és just i necessari felicitar i agrair-li al pare, que també es diu Jordi, que no s'hagi arronsat i hagi lluitat pels drets dels seus fills. Jo no hi he passat, però un judici d'aquesta mena ha de ser extremadament desagradable. Gràcies, Jordi.

Aquí teniu els enllaços a alguns diaris que publiquen aquesta notícia: Avui, La Vanguardia i El Periódico.

Escola

Al fòrum de l’APFSC, en Sergi ens informa que per part del Departament d’Educació, s’ha publicat l’esborrany del Decret d'admissió de l'alumnat en centres sufragats amb fons públics per l’any vinent. Una de les novetats que incorpora és que a l’article 2, de principis generals, s’incorpora un punt 2.8 en què es diu que “el Departament d'Educació assegurarà l’escolarització immediata de l’alumnat que es vegi afectat per canvis de centre derivats d’actes de violència de gènere o d’assetjament escolar”.

Una de les atribucions de la pàtria potestat és la de decidir el model d’escolarització dels fills, cosa que implica l’elecció d’escola. Als pares que se’ns ha aconseguit treure la custòdia no hem perdut la pàtria potestat, que és una cosa de més importància, i que no perds sinó és que te la treu un jutge. Ara la pregunta que ens hem de fer és si aquesta modificació del Decret passarà per damunt de la pàtria potestat.

És un fenomen recurrent veure com les mares que mantenen la custòdia en cas de separació canvien d’escola la canalla segons els convé, sense demanar opinió ni informar als pares en molts casos. Això en principi és il·legal, és una violació de la pàtria potestat. Si ara algun pare en un cas així volgués fer valer la pàtria potestat, es pot trobar amb una denúncia falsa per violència de gènere, que avui dia són pràcticament gratuïtes. Així, el nou Decret obligaria a acceptar el canvi d’escola bandejant el pare.

Em sembla molt bé que es vulgui protegir les dones de la violència de gènere, però el mateix entusiasme es podria aplicar en protegir els drets dels infants. En aquest sentit, jo proposo que paral·lelament a això també s'incorpori l’obligació de que tots dos progenitors estiguin obligats a signar les sol·licituds de matrícula de l'escola, com a França. Així, els pares despreocupats s’hi mirarien una mica, i els fills de pares separats veurien la pàtria potestat dels seus pares una mica més protegida. Crec que no faig demagògia, i a més el que proposo no significa augment de recursos públics.

Eduqueu les criatures

Aquí teniu el vincle directe a l'arxiu d'àudio del programa de Catalunya Ràdio de què parlàvem divendres. No és que tingués ressaca, però la Colometa va donar-me la nit, i a les 9:00 estàvem tots dos plàcidament escarxofats als braços de Morfeu. Darrerament el veig poc, a Morfeu, i quan l'enganxo no l'amollo així com així. Sort en tenim d'Internet!!

Aquest migdia he estat escoltant el programa i crec que ha estat un passet endavant en la lluita pel dret dels infants a una mare i un pare. En directe hi havia en Pere Conesa, de la Plataforma per la Custòdia Compartida, i l'advocada i mediadora Montserrat Fernández Garrido. Per garantir pluralitat d'opinions, hi havia un partidari de la custòdia compartida, i una detractora. Democràcia és això, un punt a favor del programa. A més, els arguments de la Sra. Fernández eren d'una inconsistència flagrant, fent servir sistemàticament la mentida i manipulant dades, com que només un 2% dels pares demanen la custòdia compartida (la majoria no ho fem perquè els advocats ens diuen que no hi ha res a fer), o que els pares demanen la custòdia compartida per motius econòmics. Se li ha vist el llautó. Vull felicitar a Pere Conesa pel seu capteniment, no sé si jo n'hagués tingut davant del reguitzell d'impostures i impertinències com qüestionar-li arguments al Sr. Conesa en base a que ella és advocada i ell no. I gent així són mediadors familiars? Ara començo a entendre la nefasta experiència que vaig tenir jo amb la meva mediació... Si el feminisme modern s'argumenta així, no crec que sigui el bon camí per les justes reivindicacions de les dones...

Atenció!! Al min. 18:45 de l'arxiu d'àudio hi ha una referència explícita a La Colometa!! Gràcies Capdevila!!

La custòdia compartida a Catalunya Ràdio

Gràcies a un amable i anònim lector, hem sabut que aquest diumenge el programa de Catalunya Ràdio Eduqueu les criatures parlaran de la custòdia compartida. Tot i que diumenge pel matí sol ser un moment complicat, és un programa que de tant en tant escolto, els temes s'enfoquen de bon humor i té la seva gràcia.

Fa un temps vaig escriure al programa per suggerir-los que parlessin de la custòdia compartida. Em va respondre personalment el director (Carles Capdevila, el de l'Alguna Pregunta Més?) i em va semblar que es mostrava receptiu. Valoro molt que se'n parli precisament en un programa dedicat a la infància. La Colometa i jo estarem atents a la ràdio el diumenge de 9:00 a 10:00 del matí. Per qui no ho pugui escoltar perquè se li hagi complicat la nit del dissabte o el que sigui, dilluns prometo penjar-ne el podcast.

Maria Sanahuja argumenta a Barcelona

La Comissió d'Infància de l'ONG Justícia i Pau està organitzant un cicle de conferències titulat ELS NENS NO ES DIVORCIEN. Per obrir foc, han convidat a Maria Sanahuja, jutgessa degana de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia, a fer una xerrada oberta al públic sobre la custòdia compartida.

La senyora Sanahuja és ben coneguda per les seves reiterades denúncies de la ineficàcia de la llei de violència de gènere, i també per ser una ferma defensora de la custòdia compartida, tot plegat des d'un feminisme inequívoc. També és destacable que en temps d'incoherències entre ètica i praxis, ella és mare separada i comparteix la custòdia dels seus fills amb el pare.

La xerrada tindrà lloc el dilluns 26 de febrer a les 19:30 a la sala d'actes de la Residència d'Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques, al carrer Egipcíaques núm. 1. Això fa cantonada amb el carrer Hospital i és a tocar de la Rambla del Raval. Metro Sant Antoni (L2) o Liceu (L3).

Vull destacar la gosadia de Justícia i Pau per aquesta iniciativa, qüestionant el feminisme hegemònic, cosa valenta en una ONG, diguem-ne formaleta. Per sobre d'això em sembla més important ressenyar que és la Comissió d'Infància de l'ONG qui ho organitza, vull dir que sembla que els queda molt clar que del que estem parlant no és de dones maltractades u homes vexats, sinó del dret dels infants a una mare i un pare, que és el que hauria d'estar per damunt de tot en cas de separació.