08 de març 2007

Dia de la dona treballadora


Avui se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i crec que és just reivindicar-ho, ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals.

Em permeto copiar aquest text on es denuncia un cas de falsejament de la història.

EL 8 DE MARÇ: MITE I HISTÒRIA

La commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, tenia el seu origen, es deia, en el fet que el 8 de març de 1908 havia tingut lloc un incendi en la fàbrica Cotton, de Nova York, en què havien mort cremades moltes dones, que estaven tancades a la fàbrica, en vaga; un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia.

Hi havia, però, una altra tradició: la celebració venia del fet que el 8 de març de 1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres) hi havia hagut, també a Nova York, una manifestació de treballadores tèxtils.

Tanta varietat de presumptes orígens no era de bon ésser. I vet aquí que ara resulta que cap d'ells no és veritat.

L'incendi de Nova York sí que, desgraciadament, és veritat, i també que hi van morir uns 140 treballadors i treballadores, la gran majoria noies immigrades. Però no va ser el 8 de març del 1908, sinó el 25 de març de 1911. Tampoc va ser a la Cotton, sinó a la Triangle Shirtwaist Company. Tampoc estaven en vaga ni l'incendi va ser provocat per l'empresari. Van morir perquè les portes eren tancades (per l'empresari) per evitar, probablement, que les noies més joves s'escapessin a jugar al carrer en hores de feina.

També és certa la manifestació de treballadores del tèxtil, però no va ser cap 8 de març, sinó el 27 de setembre de 1909, i va ser el començament d'una llarga vaga de 13 setmanes del ram tèxtil.

Ara anem a la història. La primera cosa que cal dir és que el 8 de Març no té l'origen en un sol fet, sinó en un «procés».

* El 1903, als EUA, dones de professions liberals i dones sindicalistes van començar una col·laboració de cara a lluitar pel dret al vot.
* El 1909 i el 1910 van començar a celebrar el Woman's Day, el darrer diumenge de febrer, amb grans manifestacions, orientades sobretot a obtenir el dret de votar, però també pels drets socials. El mateix 1910, aquesta festa va quedar establerta per un congrés del Partit Socialista Nord-americà i, després, per la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen.
* Però l'esmentada Conferència li va canviar el nom, pel de Women's Day, en plural, i la data, pel 19 de març, al mateix temps que internacionalitzava la seva celebració, que va començar a fer-se en alguns països europeus, encara que no en tots el mateix dia.
* El 1913, les alemanyes el van celebrar el dia 2 de març (ja era la tercera data).
* A partir de l'any següent, 1914, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va celebrar en diversos països el 8 de març (quarta data).
* Aquesta data va quedar definitivament establerta amb l'amotinament de les dones russes, per la manca d'aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van empènyer la Revolució russa de febrer.
* Podem dir, doncs, que la festa sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, primer, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.
* Després... devia passar que algunes persones van considerar que aquest origen tan "roig" no era prou escaient, i es va inventar el mite.

Antoni Ferret

(Informació extreta del treball «La lluita pels drets de les dones: el 8 de Març», de Carme López, publicat en la revista «Treballadora», de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya.)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Us recomano la lectura de l'Eurobaròmetre de desembre de 2006 (el trobareu a
http://ec.europa.eu/public_opinion/index_en.htm)

Els resultats del repartiment de la feina de llar entre homes i dones fa enrojolir.

Ho cito de memòria (i per tant, aproximadament):

- Homes: 15%.
- Dones 85%.

Ens hem de posar les piles!

Dr. Kylldare ha dit...

Em nego: de sempre m'ha repugnat la pertinença forçada a qualsevol grup, col·lectivitat o massa. I més encara si no comparteixo, ni vull compartir, els suposats trets definitoris (digueu-me elitista, però la llista és ben llarga). Així doncs, qui són aquests "homes"? Són ells qui s'han de posar les piles, no pas jo.

Anònim ha dit...

Dr. Kylldare, tens raó en part. Però si no féssim categories no es podria mai fer cap estudi social.

L'error és transplantar els resultats agregats a cada cas particular encara que les dades globals són les que són. Què caldria fer?

1) Estudiar cada grup internament (per edats, per àmbits...). És el mateix la gent gran que la gent jove?

2) Conèixer les raons de fons. ¿Aquest resultat demostra que els mascles dominen les famelles per alguna raó atàvica? No hi ha dones que prefereixen,VOLUNTÀRIAMENT, sortir del mercat de treball i fer de mestresses de casa????

3) Caldria revisar què han comptat. Per exemple, les tasques de bricolatge, que habitualment fan més els homes que les dones, normalment estan excloses d'aquestes estadístiques.

Però, malgrat l'anterior, hem de reconèixer que la cosa està desequilibrada.

I amb això no vull dir que ho estigui en totes i cadascuna de les llars o que hi hagi casos en què el desequilibri estigui invertit.

pere puiderrajols ha dit...

Sobre els orínes del Dia Internacional de la dona us recomano el llibre d´Ana Isabel Álvarez González: "Día Internacional de la Mujer, 1910- 1945" L´aportació de documentació ho deixa ben clar. Gaudi-lo.

Pere