tag:blogger.com,1999:blog-28987114.post116006261489359381..comments2023-10-28T15:29:11.051+02:00Comments on La Colometa: Políticament incorrecteUnknownnoreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-28987114.post-1160798212183669952006-10-14T05:56:00.000+02:002006-10-14T05:56:00.000+02:00Quan aquesta societat sigui igualitària, podrem pa...Quan aquesta societat sigui igualitària, podrem parlar de igualitarisme, mentrestant la realitat és la que és. No trobes?<BR/>Jo no estic d'acord amb la discriminació positiva, per exemple, però la reconec necessària de moment, en tots els sentits. Fins quan? Espero que prompte poguéssim canviar de tema.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28987114.post-1160172435777286952006-10-07T00:07:00.000+02:002006-10-07T00:07:00.000+02:00Colomet,estic totalment d'acord amb tu tant en l'e...Colomet,<BR/>estic totalment d'acord amb tu tant en l'explicació del problema com en l'exposició d'arguments.<BR/><BR/>Si de cas, i per evitar ser titllats de victimistes i d'actuar o fer plantejaments com van fer en el seu moment alguns corrents feministes, només hi voldria afegir una idea més generalista que pot corroborar i donar força al teu plantejament:<BR/><BR/>no només en els problemes que cites (violència de gènere i sostenibilitat) s'està aplicant el mateix esquema i proposta de resolucions per part de classe política i mitjans de comunicació. <BR/><BR/>Al contrari, s'està generalitzant en tots els àmbits.<BR/><BR/>Quan es parla de vivenda, sembla que els afectats només siguin els joves. Si es parla de pobresa, només els més pobres dels pensionistes.<BR/>Si hi ha manca de formació i precarietat en els contractes de treball, només és problema dels inmigrants. Els problemes de comunicació en transport ferrocarrils i carreteres) i de transport públic, només afecta als que vivíu a "l'àrea metropolitana". Podríem seguir...<BR/><BR/>Què està passant? Doncs que és molt més fàcil "acotar" els problemes en un sector determinat i... donar solucions parcials només a aquell sector.<BR/><BR/>Amb això ja tenim notícia (els media) i ja hem complert (els polítics).<BR/><BR/>Evidentment, és molt més difícil buscar solucions pel conjunt de la societat: solucions a la especulació de la vivenda (que segons la Constitución Española l'estat hauria d'evitar -sentit avui a CatRàdio-Bassas); solucions a la més que generalitzada pobresa i empobriment del país (per a quan la renda mínima universal?); solucions a la distribució demogràfica de la població; solucions als abusos contractuals de les empreses en vers els seus treballadors, siguin nascuts aquí o a fòra; solucions a l'accés al transport públic, a les comunicacions i a les opcions de viure dignament a qualsevol lloc del país....<BR/><BR/>Massa feina, oi?<BR/><BR/>Ah, per cert... gràcies pel teu comentari a la APFC.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28987114.post-1160089536359261392006-10-06T01:05:00.000+02:002006-10-06T01:05:00.000+02:00Papitu, no nego en cap cas la necessitat de proteg...Papitu, no nego en cap cas la necessitat de protegir i defensar les dones víctimes de la violència de gènere (com també els homes, que encara que menys també n'hi ha). El que sí critico és que aquesta defensa no es faci des de l'igualitarisme, sinó des del principi "dona=víctima potencial, home=agressor potencial". De fet, les víctimes d'aquest clima de correcció política són les dones realment maltractades, que veuen com una gran part dels recursos dedicats a aquesta qüestió queden absorbits per un abús en les denúncies falses. Jo fins i tot conec un cas en què la parella va acordar presentar una denúncia per agressió per accelerar la tramitació del divorci!Colomethttps://www.blogger.com/profile/17888082122899358294noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-28987114.post-1160088197639243812006-10-06T00:43:00.000+02:002006-10-06T00:43:00.000+02:00La violència domèstica era un problema absolutamen...La violència domèstica era un problema absolutament silenciat al nostre país. Aquest fet s'ha corregit en els darrers anys amb l'aparició, als mass-media (no sempre amb la correcció i la professionalitat que hom esperava), de dones mortes cada setmana per tot al país a mans de les seves (ex)parelles. La impotència i la frustració que generaven els casos més flagrants, on la dona assassinada ja havia denunciat a la seva (ex)parella, i tot i així, no s'havia pogut evitar la seva mort, han acabat portant el tema a l'agenda política. Legislar sota la pressió dels mitjans i amb cadàvers nous cada setmana ha de ser força complicat. De lleis no en sé gens però entenc que el límit el deu marcar la presumpció d'innocència però és clar si files massa prim et pots trobar una dona morta i això és molt greu. Val a dir però que fer un totum rebolutum tampoc és just i la custodia dels fills no té perquè anar lligada amb la violència domèstica, o potser si, però en tot cas no sempre. En fi, no és un tema gens clar, ni gens fàcil. Potser caldria fer un seguiment més personalitzat de cada cas, però és clar, surt la indefectible pregunta ¿hi ha prou personal a justícia? ¿i als serveis socials?Papituhttps://www.blogger.com/profile/11782293780818870886noreply@blogger.com